Les grans plataformes de publicitat asseguren que revisen els anuncis abans de publicar-los, però els investigadors externs tenen poques maneres de comprovar-ho a gran escala. Google ofereix des de fa uns anys un repositori públic, l'Ads Transparency Center, on es poden consultar els anuncis que s'emeten a la Unió Europea.
Un equip de l'Escola d'Enginyeria Tandon de la Universitat de Nova York, amb el doctorand Ritik Roongta i la professora Rachel Greenstadt, i el professor Gunes Acar, de la Universitat Radboud dels Països Baixos, hi ha aplicat AdLens, una eina que fa servir models de llenguatge petits i públics. Primer filtra els anuncis amb un llenguatge semblant al de trucs enganyosos coneguts i després n'analitza el text i les imatges. Sobre unes 189.000 versions d'anuncis de programari, han trobat 238 falsos avisos de virus o de pirateig, amb més de 16 milions d'impressions; 3.346 anuncis amb promeses enganyoses, com recuperar fotos esborrades fa anys, amb gairebé 90 milions; i 258 que amagaven qui anunciava o què es venia. Un anunci que prometia localitzar qualsevol mòbil pel número va sumar 14,5 milions d'impressions en més de dos anys.
El treball s'ha acceptat al congrés ACM CCS, un dels principals de seguretat informàtica, que es fa a la Haia el 18 de novembre. A més de les xifres, mostra forats en la retirada d'anuncis: de 147 aplicacions promocionades amb anuncis enganyosos, 34 ja no eren a les botigues però els anuncis continuaven actius, i en un cas Google va retirar un anunci lligat a una operació de programari maliciós i en va deixar 41 més que portaven al mateix web. Els autors han publicat l'eina perquè reguladors i associacions de consumidors puguin fer les seves pròpies revisions.
Les impressions mesuren quanta gent va veure els anuncis, no quantes persones van perdre diners o van instal·lar programari maliciós. La mostra és només una petita part dels més de dos mil milions d'anuncis de la plataforma, així que les xifres són un mínim, no un recompte complet. L'estudi se centra en Google, tot i que els autors diuen que el mètode es pot adaptar a Meta i TikTok.