iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Ciència, salut i robòtica

CIÈNCIA · 4 MIN

ACTUALITZACIÓ: Uns matemàtics confirmen que la demostració de la hipòtesi de Riemann feta amb Claude passa la comprovació informàtica, i un investigador de Stanford diu que l'ha resolta sense IA

El codi en Lean de Levent Alpöge compila, segons diversos matemàtics, però ningú no n'ha entès encara l'argument. Mentrestant, el professor de Stanford Ravi Vakil ha penjat una demostració de la hipòtesi generalitzada feta en dotze anys pel seu investigador postdoctoral Alessandro Masullo, que ningú no ha verificat.

Il·lustració generada amb IA: ACTUALITZACIÓ: Uns matemàtics confirmen que la demostració de la hipòtesi de Riemann feta amb Claude passa la comprovació informàtica, i un investigador de Stanford diu que l'ha resolta sense IA
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

Divendres al matí, aquest diari va explicar que Levent Alpöge, un matemàtic que treballa a Anthropic, afirmava haver demostrat amb l'ajuda de Claude la hipòtesi de Riemann, el problema obert més cèlebre de les matemàtiques, formulat el 1859 i un dels set problemes del mil·lenni de l'Institut Clay. Alpöge només va publicar una nota breu i la demostració escrita en Lean, un llenguatge informàtic que comprova pas a pas cada argument, i en aquell moment cap expert independent no havia confirmat que el codi funcionés. Amb Tristan Buckmaster, de la Universitat de Nova York, també va penjar una demostració relacionada sobre les equacions de Navier-Stokes.

Al llarg del divendres hi ha hagut dues novetats. La primera: en un fòrum de discussió de matemàtics a la plataforma Zulip, diversos participants, entre ells Andrew Sutherland, de l'MIT, han dit que la demostració en Lean compila, és a dir, que el verificador l'accepta, i TechCrunch afirma que fonts independents ho han comprovat. Chris Birkbeck, de la Universitat d'East Anglia, ha comentat que l'argument «sembla un argument d'elevació d'automorfia», una tècnica de la teoria de nombres. La segona: Ravi Vakil, professor de Stanford i president de l'associació de matemàtics nord-americana segons TechCrunch, ha publicat la demostració de la hipòtesi de Riemann generalitzada d'Alessandro Masullo, investigador postdoctoral de Stanford, i ha escrit que és «tota humana, sense IA». Masullo diu que hi ha treballat dotze anys.

La coincidència és extraordinària: dues afirmacions de solució del mateix problema centenari el mateix dia, una amb una contribució decisiva d'una IA i l'altra sense. Vakil explica que la idea era portar Masullo un any a Stanford per polir-ne la redacció abans d'anunciar-la, però que l'anunci d'Alpöge els ha fet penjar l'esborrany tal com està. Segons TechCrunch, la majoria de matemàtics que en parlen confien que el resultat formalitzat en Lean aguantarà.

Tot i així, cap de les dues afirmacions no és encara un resultat acceptat. Que el codi compili no garanteix per si sol que l'enunciat demostrat sigui exactament la hipòtesi de Riemann i no una variant, i ningú no ha entès ni explicat encara en termes humans l'argument d'Alpöge, cosa que ell s'ha compromès a fer; ell mateix diu que se sent culpable de publicar-lo sense una explicació clara, però que no podia esperar. La demostració de Masullo no és en Lean i, de moment, ningú no l'ha verificada. Les normes de l'Institut Clay demanen que una demostració es publiqui en una revista i que la comunitat l'accepti durant dos anys.

Mateixa secció

Veure tota la secció →

CIÈNCIA · 4 MIN

Una interfície cervell-ordinador sense cirurgia escriu missatges gairebé tres vegades més de pressa quan un model de llenguatge suggereix les frases, segons un estudi de Rutgers

El sistema llegeix amb un casquet d'electroencefalografia la resposta del cervell davant de lletres i paraules que parpellegen a la pantalla, i un model de llenguatge que funciona a l'ordinador proposa paraules i frases. De moment només s'ha provat amb persones sanes; les proves amb pacients d'ELA encara s'han de fer.