1. Què podrà fer un investigador de les Illes amb TalaIA que abans no podia fer?
Poder accedir a una infraestructura d'aquestes característiques proporciona la possibilitat de dur a terme projectes que, sense aquesta, serien inviables o molt difícils de dur a terme. Estem parlant que, per a la realització de determinats càlculs, un computador convencional hauria d'estar processant les dades durant mesos, quan —gràcies a la infraestructura de supercomputació de què disposem— aquests mateixos càlculs es poden fer en qüestió de dies i fins i tot d'hores. Moltes vegades no és tant que el càlcul sigui molt llarg, sinó que cal provar molts paràmetres i configuracions, la qual cosa habitualment dona lloc a un volum de treball molt elevat.
2. Per què un supercomputador propi, i no només l'accés a la Xarxa Espanyola de Supercomputació o al BSC?
A la UIB hi ha hagut fins fa molt poc una infraestructura de supercomputació activa, que han fet servir alguns grups de recerca de la mateixa UIB i alguna empresa externa. Era així perquè tots ells han necessitat de manera regular aquest tipus d'equipament per poder dur a terme la seva tasca investigadora; de fet, moltes vegades l'han hagut de cercar a través de la RES / BSC perquè l'equipament disponible a la UIB era insuficient. Aquesta infraestructura no estava sota el paraigua d'un centre de supercomputació com a tal, sinó que formava part de les infraestructures de processament d'informació de la universitat. Amb això vull dir que la UIB té una certa tradició quant a equipament de supercomputació. Arran d'aquesta tradició i de les necessitats evidents d'equipament d'alt rendiment, des de la UIB va partir la iniciativa per a la constitució del Centre de Supercomputació i Intel·ligència Artificial de les Illes Balears (BSAI). En aquests moments, el finançament i la governança del BSAI es du a terme entre el Govern de les Illes Balears i la UIB. Clarament, el centre proporciona oportunitats addicionals d'accés a equipament d'alt rendiment respecte del que es pot aconseguir a través de la RES.
3. Quins projectes el faran servir primer?
El BSAI és membre de la RES des de març de 2026. Des de juny i fins al novembre del 2026, tenim dos projectes assignats per la RES que s'estan executant a TalaIA. Un d'ells és de l'àmbit d'Astronomia, Espai i Ciències de la Terra, i l'altre és de l'àmbit de Química i Ciència de Materials. A part d'això, diversos grups de recerca i empreses han anat accedint al clúster en modalitat de prova. Pertanyen a la resta d'àmbits (Economia i Humanitats Digitals, Enginyeria i Matemàtiques, Ciències de la Vida i de la Salut, i Física).
4. Quanta energia consumeix i com encaixa en una xarxa elèctrica insular?
D'acord amb les nostres estimacions, el consum de l'equipament de supercomputació se situa actualment al voltant dels 125-150 kW. Tant el campus de la UIB com el Parc Bit, el parc tecnològic on se troba específicament el centre i tot l'equipament, estan immersos en un projecte de solarització, l'execució del qual ja és pràcticament acabada. Això significa que l'impacte damunt la xarxa elèctrica insular serà encara més reduït.
5. Com es notarà la supercomputació en la vida d'un ciutadà de les Illes?
En general, els avenços que la supercomputació fa possibles en tots els àmbits que esmentàvem abans tenen repercussió en la vida diària, perquè donen lloc a coneixement nou (que no es podria haver aconseguit d'una altra manera) i/o a productes nous, més ben dissenyats i possiblement més adaptats a necessitats concretes. Per posar un exemple pròxim per a tots, cada vegada és més rellevant el paper que fa la supercomputació en relació amb les ciències de la salut i, concretament, en el disseny de medicaments. En aquest darrer cas, per dissenyar molècules noves, és necessari treballar amb moltes dades, cal fer una gran quantitat de càlculs i dur a terme un nombre molt gran de proves. El nombre de variants que s'han de provar és molt gran, i cal fer-ho en uns terminis raonables. L'exemple de la vacuna de la COVID és molt gràfic: la supercomputació va tenir un paper clau durant la pandèmia, ja que va permetre accelerar recerques que haurien requerit anys per completar-se amb altres mètodes (sense oblidar la voluntat política i la col·laboració internacional, que també hi van contribuir significativament).