La singularidad

«La singularidad», de Carlos Fenollosa, és una obra sorprenent i audaç que desafia els paradigmes establerts sobre la intel·ligència artificial. Amb una narració apassionada, Fenollosa no només suggereix que la IA que hem desenvolupat, com ChatGPT, ja «pensa», sinó que s’atreveix a afirmar-ho amb una convicció gairebé galileana: «eppur si cogita», i tanmateix pensa. És una idea que colpeix, sobretot si tenim en compte que altres referents de la singularitat, com Ray Kurzweil, no ho han dit d’una manera tan directa i contundent.

L’obra es pot comparar amb una simfonia romàntica com la Tercera de Beethoven: plena de força i d’inspiració, amb moments d’esplendor i d’intensitat. Les primeres cent pàgines es llegeixen d’una tirada, mentre Fenollosa exposa idees revolucionàries sobre el futur de la IA i la seva capacitat de pensar, tot i que molts científics i experts ho neguen categòricament. Si és el primer llibre sobre intel·ligència artificial que llegeix algú, els que vinguin després li semblaran una ombra al costat de la brillantor d’aquest.

Fenollosa no es limita al debat sobre la consciència de la IA: explora també la batalla pel control de la IA, els somnis antics de crear vida artificial i els reptes socials i tecnològics de la singularitat. A més, ofereix una visió clara dels models d’IA, de Siri a ChatGPT, i fa accessible al lector mitjà la complexitat d’aquesta tecnologia.

En resum, és una obra que desperta consciències i que situa Fenollosa entre els pioners a defensar que la IA ja ha començat a pensar. Una visió innovadora i provocadora que el fa imprescindible per a qui s’interessi pel futur tecnològic i per la singularitat.

Traducció de l’original en castellà, publicat a Amazon el 7 d’octubre de 2024.