El mito de la inteligencia artificial

«El mito de la inteligencia artificial», d’Erik J. Larson, és un llibre fascinant que ofereix una reflexió profunda sobre temes essencials del debat sobre la intel·ligència artificial, com la inferència, la inducció i els límits del llenguatge i de la realitat. Larson explora amb precisió les capacitats i les limitacions de la IA a l’hora de comprendre i apreciar el llenguatge, especialment en la seva vessant pragmàtica, i subratlla la dificultat de crear una intel·ligència artificial general capaç d’emular la complexitat del pensament humà.

Ara bé, tot i que el llibre és molt interessant i aporta una crítica sòlida a la impossibilitat actual de programar una IA general, cal tenir present que es va escriure abans de l’arribada de models com GPT-4. Des d’aleshores, la intel·ligència artificial ha avançat de manera notable, i aquest desenvolupament ha qüestionat algunes de les teories més simbòliques que defensa Larson, perquè ha demostrat que les xarxes neuronals i les aproximacions estadístiques tenen un potencial molt més gran del que es creia.

Per això seria molt enriquidor que l’autor en fes una revisió que integrés els darrers avenços de la IA, que han estat un èxit sobretot per a les teories connexionistes i no tant per a les simbòliques que ell representa. La seva crítica sobre els reptes de crear una intel·ligència artificial general continua sent vàlida, però l’impacte de les noves tecnologies ens convida a reconsiderar algunes de les seves conclusions i a pensar el futur de la IA des d’una perspectiva actualitzada.

Traducció de l’original en castellà, publicat a Amazon el 29 d’agost de 2024.