Mark Zuckerberg ha construït en els últims anys un relat propi sobre la IA que oscil·la entre la cautela declarada dels grans laboratoris i l'aposta per l'obertura de Meta amb la família de models LLaMA. El 10 d'agost va donar un pas més enllà amb un assaig llarg, «The Future is for Everyone» («El futur és per a tothom»), publicat directament al lloc web de l'empresa, en què planteja la pregunta que diu que defineix l'època actual: «qui tindrà accés a la superintel·ligència i cap a on la dirigirem».
El nucli de l'argument és una crítica explícita a la concentració del poder de la IA: «si el poder de la superintel·ligència queda en mans d'un nombre reduït de persones, empreses, governs o de la mateixa IA, això portarà de manera natural a resultats menys favorables per a la resta», escriu Zuckerberg, amb exemples com el d'un únic bufet amb accés a un advocat superintel·ligent guanyant tots els casos. La resposta que proposa és distribuir-la àmpliament: que cada persona tingui un «agent personal» capaç de treballar les 24 hores en la seva salut, feina, finances i relacions. Per fer-ho assequible, Meta es compromet a un «mecanisme de subhasta dinàmica» que garanteixi «el preu més baix possible» pel còmput i la intel·ligència que cadascú faci servir, a un mode totalment privat en què «ni tan sols Meta pot veure ni donar accés» a la informació de l'usuari, a supervisió de seguretat per part d'un consell independent abans de publicar nous models, i a reprendre els llançaments de models en obert.
La rellevància de l'anunci és que reformula el discurs competitiu de Meta enfront de rivals com OpenAI i Anthropic, que han posat més èmfasi retòric en la cautela i la seguretat: Zuckerberg hi respon dient que centralitzar el poder «sembla intrínsecament problemàtic», sigui qui sigui qui el controli. També és rellevant com a moviment comercial: aplicar una lògica de subhasta —similar a la que Meta fa servir des de fa anys en la seva publicitat— al preu del còmput d'IA suggereix cap a on vol portar el seu model de negoci, en un moment en què la companyia continua invertint sumes enormes en infraestructura.
L'assaig és una declaració d'intencions, no un full de ruta amb dates ni xifres concretes: no especifica com funcionarà exactament el mecanisme de subhasta, ni quins models tornaran a publicar-se en obert després que Meta n'hagués frenat alguns llançaments els últims mesos, ni qui formarà part del consell independent de seguretat ni amb quins criteris hi actuarà.