Els programes lladres d'informació (*infostealers*) són un dels negocis més estesos del crim informàtic: s'instal·len d'amagat en un ordinador amb Windows, s'enduen contrasenyes i sessions obertes i les venen o les aprofiten. Fins ara, triar quines víctimes valien més la pena era feina manual. L'equip de recerca de Cisco Talos ha publicat aquest dissabte l'anàlisi d'un d'aquests programes que encarrega aquesta tria a la IA.
El programa, anomenat VOLTA, recull contrasenyes, galetes i targetes dels navegadors, comptes de Discord, Telegram, Slack o Steam, carteres de criptomonedes, contrasenyes de wifi i captures de pantalla. Amb les sessions robades busca fins i tot rebuts al Gmail per trobar l'adreça de casa. Després envia un dossier de la víctima, a través del servei OpenRouter, a un model d'IA: per defecte Claude Opus 4.6, d'Anthropic, i, si aquest es nega a respondre, Kimi K2, de Moonshot, i Gemini 2.5 Flash, de Google. Les instruccions demanen al model que faci d'«analista forense» i que llisti què val cada víctima i com de bé es protegeix. El resultat arriba al compte de Telegram del client que ha comprat el programa.
El cas il·lustra com els delinqüents fan servir els models comercials no per atacar directament, sinó per estalviar-se feina en la part més lenta del negoci. També mostra que el sistema està pensat per esquivar les negatives dels models: si un es nega, en prova un altre. Talos adverteix que el programa està dissenyat com una plantilla que cada comprador personalitza amb les seves claus i el seu canal, i recomana, entre altres mesures, vigilar els navegadors que s'obren sense finestra i guardar les credencials en dispositius de maquinari.
L'informe no explica com s'infecten les víctimes, quantes n'hi ha ni qui hi ha al darrere, i no avalua si els dossiers que fa la IA són encertats. Tampoc no diu si els models van arribar a respondre en atacs reals ni com han reaccionat Anthropic, Moonshot, Google o OpenRouter.