Quan un navegador corregeix una vulnerabilitat, el canvi sol ser visible al codi públic abans que l'actualització arribi a tots els ordinadors. Els experts en seguretat anomenen aquest interval la «bretxa del pegat»: qui sàpiga llegir la correcció pot deduir quin forat tapa i atacar els qui encara no han actualitzat. Fins ara calia un expert per fer-ho. Epoch AI, un institut de recerca independent sobre IA, ha volgut comprovar si ho pot fer sol un model d'IA que qualsevol pot descarregar.
Segons el seu informe del 29 d'octubre, GLM 5.3, el model de pesos oberts de l'empresa xinesa Z.ai publicat a l'agost, va construir atacs que funcionaven contra sis versions de Firefox, de la 156.0 a la 158.0.1, publicades entre el 17 de setembre i el 26 d'octubre. Els investigadors li donaven la versió objectiu, eines bàsiques i informació pública, en un entorn sense connexió, i fins a 48 hores per intent; el més ràpid va trigar 12 hores. L'atac permetia que una pàgina web llegís un fitxer de l'ordinador de qui la visitava i l'enviés a un servidor de l'atacant. Cada versió addicional va costar uns 1.000 dòlars en ús del model, i ni el proveïdor ni el model no van rebutjar cap petició.
Per sortir de l'aïllament de seguretat del navegador, el model va redescobrir cada vegada una vulnerabilitat que encara no era pública. Epoch AI la va comunicar a Mozilla, que la va corregir a Firefox 159.0, publicat el 27 d'octubre. El resultat importa perquè rebaixa molt el nivell d'habilitat i de diners que cal per atacar programari molt estès: Firefox té més de 200 milions d'usuaris. Els autors recomanen mantenir les correccions en privat fins que es publiquin, actualitzar més sovint i no corregir alhora errors que es puguin encadenar.
Hi ha límits clars. Els investigadors no van aconseguir executar codi a les versions recents, i amb Chrome, després de gastar-hi uns 100.000 dòlars, no van obtenir cap atac equivalent, tot i que avisen que això no vol dir que sigui impossible. Tampoc no han confirmat encara si Firefox 159.0 resisteix atacs semblants. L'informe no és un article revisat per parells, i adverteix que la mateixa amenaça pot afectar el programari que s'actualitza poc, com els encaminadors i els sistemes dels mòbils.