L'escassetat mundial de capacitat de còmput per entrenar i fer córrer models d'IA ha obert un forat de mercat per a proveïdors de núvol especialitzats en targetes gràfiques, els anomenats «neoclouds», que operen al marge dels tres grans —Amazon Web Services, Microsoft Azure i Google Cloud. A Europa, on la dependència d'aquests tres gegants nord-americans preocupa des de fa temps als governs i a la indústria, aquest tipus d'empreses tenen un valor afegit estratègic més enllà del purament comercial.
Verda, una companyia amb seu a Hèlsinki fundada el 2020 per Ruben Bryon amb el nom original de DataCrunch, ha tancat aquest dilluns una ronda de finançament de sèrie B de 189 milions de dòlars (uns 161 milions d'euros), liderada pel fons de capital risc de Silicon Valley Emergence Capital, amb la participació de MUFG Innovation Partners, Supermicro, l'asseguradora finlandesa Varma, Lifeline Ventures, 6 Degrees Capital, byFounders i el fons públic finlandès Tesi. L'operació situa la companyia per damunt dels 1.000 milions de dòlars de valoració, el llindar que la converteix en «unicorni». Verda opera els seus propis centres de dades a Finlàndia, alimentats, segons l'empresa, amb energia renovable, i hi ven capacitat de targetes gràfiques juntament amb una plataforma de programari pròpia. La companyia diu haver tancat el juliol amb una facturació anualitzada de 165 milions de dòlars, davant dels 100 milions de començament d'any, i ha captat en total més de 450 milions de dòlars des de la seva fundació.
El cas de Verda interessa perquè és un dels pocs actors europeus que competeix directament en un terreny —la infraestructura de còmput d'IA— dominat gairebé del tot per empreses nord-americanes i, cada cop més, també xineses. Que inversors com Supermicro i un fons públic finlandès hi entrin reforça la idea que hi ha una demanda real, i no només política, de proveïdors de núvol d'IA amb seu i propietat a Europa. El ritme de creixement dels ingressos que reporta l'empresa —de 100 a 165 milions de dòlars en set mesos— també suggereix que la demanda de capacitat de còmput continua desbordant l'oferta disponible.
Les xifres de facturació i de creixement, però, són les que facilita la mateixa companyia, sense cap auditoria independent que les confirmi. El negoci dels «neoclouds» és, a més, extremament intensiu en capital —cal comprar milers de targetes gràfiques i construir centres de dades abans de facturar res—, i alguns inversors l'han considerat històricament massa arriscat per aquest motiu. Que Verda hagi aconseguit tancar aquesta ronda no diu encara res sobre si el model de negoci serà rendible a llarg termini un cop el mercat de capacitat de còmput es normalitzi.