L'artrosi no té encara cap tractament que n'aturi la causa: els fàrmacs actuals només alleugen el dolor o la inflamació, perquè la recerca no havia identificat amb precisió quins gens concrets impulsen les formes hereditàries de la malaltia. Un equip de la Universitat de Utah havia identificat en estudis genètics previs, fets amb famílies de l'estat, canvis en el gen WNK2 associats a formes hereditàries d'artrosi, però calia trobar una manera de bloquejar-ne l'activitat sense haver de provar un per un centenars de milers de compostos al laboratori.
L'equip liderat per Michael Jurynec, professor associat de cirurgia ortopèdica, amb Shivakumar Veerabhadraiah com a primer autor, va fer servir una eina d'IA per predir l'estructura física de la proteïna WNK2 i després va simular per ordinador com hi interaccionarien uns 500.000 compostos químics diferents. Aquest cribratge computacional va reduir la llista a poc més de 50 candidats, i la inspecció visual la va acabar d'estrènyer fins a sis. En proves amb cèl·lules de cartílag humà exposades a condicions que desencadenen inflamació -un model cel·lular establert per estudiar l'artrosi-, un dels sis compostos, anomenat M04, va reduir l'activitat de nombrosos gens associats a la inflamació i a l'artrosi, alhora que augmentava l'expressió de gens vinculats a la salut de les cèl·lules del cartílag. "Vam tractar cèl·lules amb aquest nou compost que hem descobert, i va inhibir molts gens associats a l'artrosi", resumeix Jurynec. El treball, finançat per la Skaggs Foundation for Research, l'Utah Genome Project i l'Arthritis National Research Foundation, s'ha publicat a la revista ACS Omega.
La notícia és rellevant perquè combina dos passos que sovint es presenten per separat en la recerca biomèdica amb IA -la identificació genètica d'una diana terapèutica i el cribratge computacional de fàrmacs candidats- en un sol procés que redueix mig milió de possibilitats a un candidat concret en un temps molt menor del que costaria fer-ho amb mètodes exclusivament experimentals.
M04 encara no s'ha provat en animals ni en persones, i la seva toxicitat i possibles efectes secundaris són per determinar; calen encara proves de seguretat i eficàcia en models animals abans de poder pensar en assajos clínics. Els mateixos investigadors ho subratllen: encara no tenim un medicament que curi l'artrosi, i l'equip treballa ara amb el Utah Therapeutics Accelerator Hub per desenvolupar derivats millorats del compost abans de fer aquest pas.