Moltes persones amb dolor crònic expliquen que la boira mental i la dificultat per concentrar-se els pesen tant com el dolor mateix, però mesurar aquest esforç és difícil. Un equip de la Universitat d'East Anglia (UEA), al Regne Unit, ha provat si es pot estimar des de dins d'unes ulleres de realitat virtual, mirant els ulls, amb l'esperança de dissenyar a la llarga tractaments sense fàrmacs que s'adaptin a cada pacient.
L'estudi, que du el nom de VR-FOCUS i s'ha publicat a la revista revisada per parells *Scientific Reports*, forma part de la tesi doctoral de Jordan Tsigarides. Hi van participar 84 voluntaris, 42 dels quals tenien dolor musculoesquelètic crònic, com l'artritis o la fibromiàlgia; la resta eren persones sanes. Cadascú va fer, amb les ulleres posades, una prova de memòria de dificultat creixent (una tasca anomenada *N-back*) mentre un sensor seguia les pupil·les i els parpelleigs.
Quan la tasca es feia més difícil, les pupil·les es dilataven i el parpelleig augmentava. Models d'IA que analitzaven aquests senyals al llarg del temps van distingir una càrrega mental baixa d'una alta amb fins a un 88% d'encert en els voluntaris sans. Els participants van referir molt poques nàusees o malestar amb les ulleres, un requisit perquè l'eina es pogués fer servir amb pacients.
El resultat té límits importants, i els autors els reconeixen. L'encert va ser «significativament més baix» en les persones amb dolor crònic, que són justament les destinatàries, i la nota no en dona la xifra; els models generals podrien no servir per a tothom, i caldria calibrar-los per a cada pacient. Fan falta estudis més grans per saber si una realitat virtual que s'adapta a l'esforç millora de debò els resultats clínics. L'estudi mesura la càrrega mental, no el dolor, i la nota no proporciona el DOI de l'article.