La Llei d'IA de la Unió Europea (Reglament (UE) 2024/1689) preveia que el 2 d'agost de 2026 entressin en vigor obligacions clau, entre elles les de transparència per a xatbots i contingut generat per IA, la supervisió dels models d'ús general (GPAI) i el règim sancionador, a més dels requisits per als sistemes classificats de risc alt en àmbits com l'ocupació, l'educació o l'accés a serveis essencials. Davant les queixes del sector sobre la complexitat d'aquests requisits, la Comissió Europea va presentar el 19 de novembre de 2025 una proposta de reforma coneguda com l'Òmnibus Digital d'IA, que el Parlament Europeu va aprovar el 16 de juny de 2026 i el Consell de la Unió Europea va ratificar definitivament el 29 de juny.
El text final, signat el 8 de juliol i publicat al Diari Oficial de la Unió Europea el 24 de juliol com a Reglament (UE) 2026/1744, ha entrat en vigor aquest 27 de juliol, al tercer dia de la seva publicació. La norma ajorna fins al 2 de desembre de 2027 -i en alguns casos fins al 2 d'agost de 2028- les obligacions dels sistemes d'IA de risc alt llistats a l'annex III, però manté sense canvis per al 2 d'agost de 2026 les obligacions de transparència de l'article 50, la supervisió dels models d'ús general i el nou règim sancionador, que atorga a l'Oficina Europea d'IA poders d'investigació, de precinte i multes de fins al 5% de la facturació mundial anual de l'empresa infractora. El Reglament introdueix també una nova prohibició, a partir del 2 de desembre de 2026, dels sistemes d'IA que generin imatges íntimes sense el consentiment lliure, específic, informat i inequívoc de la persona afectada, i incorpora per primer cop a la nomenclatura tècnica de l'annex XIV una referència legal explícita a la «IA agèntica».
La notícia és rellevant perquè posa fi a mesos d'incertesa sobre quins requisits de la Llei d'IA arribarien realment a temps per al 2 d'agost i quins s'ajornarien, i perquè converteix en dret directament aplicable a tots els estats membres -inclosa Espanya- un text que fins ara només existia com a acord polític: qualsevol empresa que operi xatbots, generi contingut sintètic o desenvolupi models d'ús general dins la UE haurà de complir en qüestió de dies les obligacions de transparència i quedarà sotmesa al nou règim sancionador, mentre que els sistemes de risc alt -els que més afecten drets fonamentals- guanyen gairebé un any i mig addicional de marge.
L'ajornament dels requisits de risc alt dona més temps al sector però ha rebut crítiques d'organitzacions de drets digitals, que hi veuen un afebliment de les garanties en àmbits sensibles com l'ocupació o l'accés a serveis essencials; la Comissió encara no ha detallat com coordinaran les autoritats nacionals de vigilància del mercat -que a Espanya encara ha d'acabar de desplegar-se- l'aplicació pràctica del nou règim sancionador, i els efectes reals de la norma només es podran valorar quan comenci l'aplicació efectiva, d'aquí a pocs dies.