Que els governs competeixen per la IA no és nou, però aquest assaig li posa una metàfora històrica. Eric Schmidt, antic conseller delegat de Google, l'historiador Niall Ferguson i la investigadora Lisa Klaassen sostenen a «Foreign Affairs» que els Estats Units i la Xina estan construint imperis d'IA, i que l'accés als models més avançats depèn de l'energia, els minerals, els xips i el capital, de manera que el programari torna a ser un recurs geopolític.
Segons The Decoder, que en fa ressò, els autors comparen OpenAI i Anthropic amb les companyies de les Índies Orientals: empreses amb una carta de privilegis del govern que acaben tenint exèrcits propis i governant territoris. Les dues negocien amb les administracions, però continuen lligades curtes. Els autors parlen de «l'economia de plantació de l'era dels xatbots» i contraposen la via nord-americana, de tecnologia tancada, cara i lligada a l'aliança política, a la xinesa, que distribueix models de pesos oberts.
El text també parla de diners: diu que les tecnològiques nord-americanes preveuen invertir més de 600.000 milions de dòlars aquest 2026, sobretot amb deute, i cita un pla xinès que, segons Bloomberg, sumaria 295.000 milions en cinc anys. Posa Taiwan i TSMC com a major amenaça per a la cadena de subministrament, adverteix d'un «trilema imperial» entre defensa, lideratge tecnològic i estat del benestar, i proposa una distensió a l'estil de la Guerra Freda, amb límits a certes capacitats.
És una opinió d'autors amb una tesi forta, no un informe amb dades noves, i la comparació amb les companyies colonials és una analogia, no una descripció literal de com funcionen aquestes empreses. Aquí només es resumeix el que en explica The Decoder: l'assaig original no s'ha llegit sencer. El debat que obre, en tot cas, és si els laboratoris d'IA són empreses privades normals o peces d'una estratègia d'estat.