Durant dos anys, cada anunci d'una gran tecnològica que pujava la inversió en centres de dades i xips per a la intel·ligència artificial s'havia llegit a la borsa com una mostra de confiança. Aquesta setmana, amb els resultats del tercer trimestre sobre la taula, el mercat ha canviat de to. Alphabet, Amazon, Meta i Microsoft preveuen gastar entre totes més de 740.000 milions de dòlars aquest any en inversions, i els inversors miren ara sobretot quants diners els queden després de pagar-les i quan tornarà aquesta despesa.
Segons TechCrunch, Alphabet va caure un 12% dijous, el pitjor dia de la seva història, i va perdre uns 500.000 milions de dòlars de valor; divendres va tornar a baixar. L'empresa ha tancat el segon trimestre seguit amb el flux de caixa lliure en negatiu (9.100 milions) mentre inverteix 51.400 milions en un sol trimestre, i els anuncis del cercador, la meitat dels ingressos, creixen al ritme més baix en cinc trimestres. Divendres va ser el torn d'Intel, que es va desplomar un 28% després de preveure per al quart trimestre uns ingressos de 15.000 a 16.000 milions, per sota dels 17.000 que esperaven els analistes, i un marge que baixa del 43% al 37%. Segons la CNBC que cita TechCrunch, la caiguda va restar uns 12.000 milions al 10% que el Govern dels Estats Units té de l'empresa. El Nasdaq va perdre un 2,9%; Nvidia, un 4%; Broadcom, més d'un 5%, i Qualcomm, un 11%. Segons elDiario.es, la borsa de Taiwan va caure un 5% i la de Corea del Sud, un 3,5%.
El problema de fons és que la despesa ja supera el que generen els negocis. Amazon acumula 42.400 milions de flux de caixa negatiu en dotze mesos i preveu invertir-ne 220.000 aquest any; Meta, que en preveu fins a 145.000, va tancar el trimestre amb 2.100 milions negatius. Només Microsoft genera diners de sobres (18.600 milions), tot i que va invertir 45.200 milions, menys dels 50.000 previstos, per retards dels proveïdors de capacitat. Segons S&P Global Market Intelligence que cita TechCrunch, Microsoft, Alphabet, Amazon, Meta i Oracle han emès aquest any 326.000 milions de dòlars en deute, el triple que l'any passat. El cas d'Intel mostra un altre efecte: el conseller delegat, Lip-Bu Tan, va explicar que la IA s'endú la memòria i encareix els ordinadors, i que els clients preveuen comprar-ne menys.
Dues sessions dolentes no volen dir que la bombolla hagi esclatat. La demanda de càlcul continua sent molt alta, els serveis al núvol de Google, Amazon i Microsoft creixen, i Intel encara puja més d'un 70% en el que va d'any. Les mateixes empreses mantenen els plans d'inversió: el conseller delegat de Google, Sundar Pichai, compara aquesta etapa amb el pas al mòbil, quan primer es va fer el producte i després es va cobrar amb publicitat. El que ha canviat és la paciència dels inversors, i amb Anthropic a punt de sortir a borsa, la qüestió de qui pagarà els centres de dades que vénen pesarà cada vegada més.