L'Institut Català de Finances (ICF), l'entitat financera pública de la Generalitat, gestiona centenars de milions d'euros anuals en préstecs i avals per a empreses i particulars, una feina que exigeix analitzar volums creixents de dades de risc creditici; com moltes administracions públiques, l'ICF porta temps buscant com incorporar-hi eines d'intel·ligència artificial sense dependre només dels grans proveïdors tecnològics multinacionals.
L'ICF ha adjudicat a la sevillana Guadaltel un contracte d'aproximadament un milió d'euros i dos anys d'execució perquè dissenyi, implanti i posi en marxa solucions d'intel·ligència artificial per a diversos processos interns de l'entitat, amb l'objectiu d'optimitzar la gestió de dades, millorar l'anàlisi de risc i agilitzar la presa de decisions financeres. La licitació va rebre 32 ofertes de moltes de les consultores i tecnològiques més grans de l'Estat, entre elles NTT Data, PwC, Hiberus, Inetum, T-Systems i Izertis, totes les quals han quedat fora del contracte. Durant el 2025, l'ICF va distribuir 1.000 milions d'euros entre 1.679 beneficiaris, un 18% més que el 2024, amb la indústria (35%), el comerç i el turisme (21%) i l'habitatge protegit (16%) com a sectors que més finançament hi van rebre.
La notícia és rellevant com a exemple concret d'adopció d'IA en una administració pública catalana, amb un contracte, un pressupost i un calendari definits —no una simple declaració d'intencions—, i perquè mostra com una consultora amb seu fora de Catalunya s'ha imposat en una licitació competida per bona part de les grans tecnològiques amb activitat a l'Estat per fer-se càrrec d'un procés que afecta directament com l'ICF decideix a qui presta diners.
Ni l'ICF ni Guadaltel han detallat encara quines tecnologies concretes d'IA s'aplicaran a cada procés intern, ni s'ha fet públic el calendari exacte d'implantació dins dels dos anys de contracte; les xifres de finançament distribuït pel 2025 provenen de l'informe de la mateixa entitat, no d'una auditoria externa.