Els centres de dades que entrenen i fan córrer els models d'IA topen a la Terra amb límits cada cop més evidents d'electricitat, sòl i aigua de refrigeració. Una resposta minoritària però creixent dins del sector és treure aquests centres de dades del planeta: a l'òrbita hi ha llum solar constant i el buit fred de l'espai com a sistema de refrigeració passiu, encara que el repte de fer-hi arribar el maquinari no és petit.
Starcloud, una start-up amb seu a Woodinville (Washington) que ja opera GPU H100 de Nvidia en satèl·lits en òrbita i prepara amb el mateix fabricant un xip fet a mida anomenat Vera Rubin Space-1, va anunciar el 21 d'agost una ampliació de 250 milions de dòlars de la seva ronda Sèrie A del març, que ja havia captat 170 milions. L'ampliació, liderada per Manhattan West Ventures i amb la participació de Nvidia (25 milions de dòlars), Cisco, Benchmark i EQT, entre d'altres, situa la companyia en una valoració postmoney de 2.300 milions de dòlars. Amb només 25 empleats i una instal·lació de 100.000 peus quadrats, Starcloud ha demanat permís a la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units (FCC) per operar fins a 88.000 satèl·lits, i té previst llançar els seus satèl·lits Starcloud-2 (amb 8 kW de capacitat de còmput) en vols compartits el 2027, mentre reserva els Starcloud-3, més grans, per al coet Starship de SpaceX. «Un dels costos més grans ara mateix és assegurar-te la capacitat de llançament [...] el llançament està força limitat perquè el programa Falcon 9 de SpaceX té previst acabar el 2028», ha explicat el conseller delegat, Philip Johnston.
La notícia és rellevant perquè trasllada el coll d'ampolla de la cursa de la IA des del còmput i l'energia —els límits que ja s'estan notant a la Terra— cap a un recurs molt més físic i limitat: la disponibilitat de coets per posar maquinari en òrbita, en un moment en què SpaceX comença a retirar el Falcon 9 i els seus competidors, Blue Origin i ULA, encara no volen amb regularitat. Que Nvidia hi inverteixi directament, a més d'aportar-hi maquinari, mostra que el fabricant de xips es prendria seriosament l'òrbita com una via alternativa d'expansió per a la infraestructura d'IA.
Starcloud continua sent una empresa petita, amb només 25 treballadors, i el permís que ha sol·licitat per operar 88.000 satèl·lits encara no ha estat concedit per la FCC. La seva tecnologia de còmput orbital no s'ha demostrat encara a gran escala, i els seus calendaris de llançament per al 2027 i el 2028 depenen de coets —els de Blue Origin i ULA— que de moment no operen amb la freqüència necessària per sostenir un pla d'aquesta magnitud.