Gran part del debat sobre IA i ocupació s'ha centrat en els models de llenguatge i en les feines d'oficina. Anthropic ha mirat ara l'altra meitat: què poden fer els robots actuals. Per mesurar-ho, ha fet servir Claude per avaluar si un robot pot fer cada tasca d'una ocupació, segons el grau de control que necessita de l'entorn, d'una escala que va dels llocs totalment preparats a les situacions imprevisibles.
Els resultats, publicats el 30 de setembre, diuen que els robots actuals poden fer el 74% de les tasques físiques als Estats Units, que representen el 34% de les hores de feina, però sobretot en entorns acotats. El cost, però, és el gran obstacle: només són competitius en preu per al 0,3% de les tasques. Si els robots continuen abaratint-se al ritme històric d'un 3% anual, trigarien uns quaranta anys a arribar al 10%. Sumant robots i models de llenguatge, al voltant del 80% de les tasques, mesurades en temps de feina, queden exposades a una de les dues tecnologies.
Els taxistes encapçalen la llista d'ocupacions més exposades, seguits d'altres conductors i del personal de magatzem. En canvi, la infermeria, les reparacions generals i les feines amb molta interacció personal queden força protegides perquè exigeixen destresa i tracte humà. A diferència del que passa amb els models de llenguatge, els treballadors més exposats als robots tendeixen a tenir menys formació, cobrar menys i ser més sovint homes.
L'índex mesura què poden fer les màquines, no quines feines desapareixeran, i el valora un model d'IA, no un assaig amb robots reals. Els mateixos autors avisen que els robots amb IA podrien millorar de manera imprevisible, i que la competitivitat en preu depèn d'una tendència històrica que pot canviar.