Rodalies de Catalunya arrossega talls de servei recurrents que sovint s'atribueixen a avaries d'infraestructura o incidències tècniques, però una part creixent té un origen més prosaic: el robatori de cable de coure a les vies i les subestacions, un delicte que ha tornat a disparar-se arran de la pujada del preu del metall als mercats internacionals.
Segons dades d'Adif recollides per 3Cat el 6 d'agost, es van registrar 152 robatoris de cable de coure a la xarxa catalana entre gener i juny del 2026, el doble que en el mateix període de l'any anterior i deu vegades més que fa cinc anys, amb episodis com el tall de les línies R13 i R14 al juliol. El coure cotitza actualment al voltant dels 12.400 euros la tona -triple del preu de referència de la pandèmia, uns 4.000 euros-, i una de les causes d'aquesta escalada és la demanda dels centres de dades d'intel·ligència artificial, que necessiten al voltant de 30 tones de coure per megawatt de capacitat, entre tres i quatre vegades més que una instal·lació convencional. L'economista Xavier Brun ho resumeix així: "Si el món creix, construïm més cases i més centrals, i calen més coure", i afegeix que el preu "encara pot pujar més" si l'accelerada inversora en IA continua. Victòria Ferrer Maymó, directora del Gremi de Recuperació de Catalunya, hi afegeix que les plantes de reciclatge il·legal "reobren de seguida" després que la policia les tanqui, i que el material robat sovint es trasllada a l'estranger.
La notícia és rellevant perquè connecta, amb dades concretes d'Adif i xifres de mercat verificables, un problema quotidià per als usuaris de Rodalies -els talls de servei- amb un fenomen global d'una escala molt més gran: la cursa mundial per construir centres de dades d'IA, que competeix pels mateixos materials bàsics que necessita la infraestructura elèctrica i ferroviària de tots els dies.
Ni l'article ni les fonts consultades quantifiquen quina part exacta de la pujada del preu del coure s'explica específicament per la demanda dels centres de dades d'IA i quina per altres factors, com la construcció d'habitatge, els vehicles elèctrics o les tensions geopolítiques en el subministrament de matèria primera; tampoc es detalla quants dels 152 robatoris van causar talls de servei reals, més enllà de l'episodi de les línies R13 i R14 esmentat.