El Reglament europeu d'intel·ligència artificial (Reglament (UE) 2024/1689) es va aprovar el 2024 amb un calendari esglaonat d'entrada en vigor: el 2 d'agost de 2025 ja van començar a aplicar-se les obligacions de governança per als models d'ús general, i avui, exactament un any després, arriba un segon bloc de mesures pensat per afectar directament l'experiència de milions d'usuaris que interactuen cada dia amb assistents i continguts generats per IA.
A partir d'avui, l'article 50 del Reglament obliga les empreses a informar les persones quan estan parlant amb una màquina -xatbots, assistents virtuals o sistemes de suport automatitzat-, tret que això ja resulti evident pel context; també han d'incorporar marques tècniques detectables, com metadades o sistemes d'identificació, a les imatges, els vídeos i els àudios generats o alterats artificialment, i etiquetar els textos d'IA publicats sobre qüestions d'interès públic, llevat que hagin passat una revisió editorial humana amb algú identificat com a responsable. Els sistemes desplegats a partir d'avui han de complir-ho de manera immediata, mentre que els que ja funcionaven abans tenen fins al 2 de desembre per adaptar-s'hi. El règim sancionador queda estructurat en tres nivells: fins a 35 milions d'euros o el 7% de la facturació mundial anual per a pràctiques prohibides (manipulació subliminar, explotació de vulnerabilitats, puntuació social), fins a 15 milions o el 3% per incompliments generals de transparència, i fins a 7,5 milions o l'1% per facilitar informació falsa a les autoritats. A Espanya, l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) adquireix des d'avui plena capacitat per obrir investigacions d'ofici, sense necessitat de denúncia prèvia, inspeccionar sistemes, imposar advertiments o restriccions i ordenar la desactivació remota immediata dels que incompleixin la norma.
La notícia és rellevant perquè converteix, per primer cop a escala de tota la Unió Europea i amb sancions econòmiques directes, l'etiquetatge de contingut d'IA en una obligació legal exigible i no en una bona pràctica voluntària; a diferència d'iniciatives com la llei californiana de transparència que ha entrat en vigor la mateixa setmana als Estats Units, aquí l'obligació abasta els 27 estats membres i té un organisme -l'AESIA- amb potestat sancionadora ja operativa des del primer dia, cosa que posa una pressió de compliment immediata sobre qualsevol empresa, catalana o espanyola inclosa, que faci servir eines d'IA generativa de cara al públic.
Cal matisar que no tot el Reglament entra en vigor avui: l'anomenat Òmnibus Digital sobre IA, publicat el 24 de juliol, ha ajornat una part important de les obligacions per als sistemes d'alt risc -els vinculats a ocupació, educació, biometria, infraestructures crítiques o control de fronteres- fins al desembre de 2027, i les que afecten productes regulats amb IA integrada fins a l'agost de 2028, de manera que el relat d'una entrada en vigor total i immediata és exagerat. Tampoc se sap encara amb quina intensitat començarà a actuar l'AESIA a la pràctica ni si ja hi ha alguna sanció en tràmit.