Els grans centres de dades per a IA s'han convertit en un tema de campanya als Estats Units. Hi ha protestes contra projectes que gasten tanta electricitat com un estat sencer, i estats com Tennessee, Florida, Oklahoma o Oregon han aprovat lleis perquè les empreses d'IA no puguin carregar el cost de l'energia a les factures dels veïns. Fa uns dies, OpenAI ja va començar a anomenar els seus centres «campus de càlcul» per allunyar-se de la mala fama de la paraula.
Ara l'empresa ha anunciat el Grid Protectors Program, que provarà en un centre de dades que prepara al comtat d'Effingham, a Geòrgia. Segons OpenAI, aquella instal·lació podrà alliberar fins a 1.000 megawatts de potència durant episodis de temps extrem o emergències, prou, diu, per fer funcionar l'aire condicionat d'unes 700.000 llars. La idea és que les centrals que construeix per alimentar els centres de dades siguin «un recurs que les companyies elèctriques poden fer servir quan les comunitats més ho necessiten». L'empresa afegeix que, com que consumeix energia tot l'any, ajuda a repartir els costos fixos de la xarxa entre més vendes d'electricitat.
El moviment indica que la batalla dels centres de dades ja no és només tècnica o econòmica, sinó també d'opinió pública. OpenAI, que construeix amb Oracle i SoftBank els centres Stargate a Texas i Nou Mèxic, intenta canviar el relat: de grans consumidors que encareixen la llum a instal·lacions que poden protegir la xarxa en els pitjors moments.
De moment és un compromís de l'empresa per a un sol centre, que encara no funciona. OpenAI diu que continuarà negociant amb els governs i les elèctriques els acords per reduir el consum quan la xarxa vagi justa, però no n'ha concretat les condicions. A més, la xifra de 700.000 llars és un càlcul de la mateixa empresa, i el projecte no resol altres crítiques als centres de dades, com la contaminació de l'aire que denuncien estudis com el del Houston Advanced Research Center a Texas.