Els últims mesos, el món dels videojocs retro s'ha omplert de versions de jocs clàssics refetes amb ajuda de la IA: descompilacions del codi original, adaptacions a altres màquines i ports al navegador o a la realitat virtual. Les eines de programació amb agents, com Claude Code d'Anthropic, permeten que una sola persona aixequi en pocs dies un projecte que abans demanava mesos de feina.
Anthropic ha canviat ara les instruccions de sistema (el text que el model llegeix abans de cada conversa) de Claude Code perquè no es faci servir per clonar jocs concrets. La setmana passada, un usuari de la xarxa X va publicar una captura amb dues frases noves que demanen a l'eina que construeixi jocs originals, jocs d'un gènere i jocs fets amb els dissenys i els recursos del mateix usuari, però no la recreació d'un joc existent, encara que se'l rebategi o es presenti com a original. Addy Osmani, d'Anthropic, no va confirmar el redactat exacte, però va admetre que l'empresa havia afegit «dues frases» al text de Claude Code amb Opus 5.5 perquè fer servir Claude per vulnerar la propietat intel·lectual va contra les seves normes d'ús.
El canvi mostra que les empreses d'IA comencen a posar límits als seus agents de programació en el terreny dels drets d'autor, com ja ho fan amb la imatge, la música o el text. Osmani va insistir que els jocs originals, els de gènere i els fets amb material propi «han de continuar funcionant» i va demanar als usuaris que l'avisin si Claude rebutja un projecte que és seu.
El límit és, de moment, una instrucció i no un bloqueig tècnic: depèn de com el model interpreti cada petició, i la frontera entre un joc «del mateix gènere» i una còpia no sempre és clara. The Verge ha preguntat a Anthropic si aplicarà el mateix canvi a altres productes de Claude i encara no n'ha rebut resposta.