iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

RECERCA · 5 MIN

Matemàtics acusen els resultats matemàtics d'Astra, d'OpenAI, de reutilitzar treballs previs sense citar-los

Steven Miller, de la Universitat Yeshiva, diu que la prova sobre l'empaquetament d'esferes reprodueix un argument seu del 2016 sense atribució i hi veu "mala conducta científica"; un altre matemàtic de Cambridge hi troba idees no citades de papers del 2016 i el 2019.

Il·lustració editorial de Matemàtics acusen els resultats matemàtics d'Astra, d'OpenAI, de reutilitzar treballs previs sense citar-los
Escolta:

OpenAI havia presentat el seu sistema Astra com a capaç de resoldre deu problemes matemàtics que portaven dècades oberts, amb un cost de només 2.000 dòlars en còmput, dins d'una campanya per demostrar les capacitats de raonament matemàtic dels seus models més avançats.

En un article publicat a Scientific American el 6 d'agost i actualitzat els dies posteriors, el periodista Joseph Howlett recull les objeccions de diversos matemàtics acadèmics. Steven Miller, de la Universitat Yeshiva, afirma que la prova d'Astra sobre l'empaquetament d'esferes en més de mil dimensions reprodueix l'argument central del seu propi article del 2016 sense citar-lo, i ho descriu com quelcom "completament sistemàtic" que "apunta a mala conducta científica". Francesco Fournier-Facio, de la Universitat de Cambridge, i Andreas Thom, de la Universitat Tècnica de Dresden, sostenen per la seva banda que el resultat sobre grups sòfics combina idees ja publicades en articles del 2016 i el 2019 sense una atribució adequada, encara que ho descriuen més aviat com una presentació inflada que com un frau deliberat. OpenAI ha respost que assumeix la responsabilitat de la correcció dels resultats i que hi farà "petites actualitzacions" aquesta setmana, "d'acord amb la pràctica acadèmica habitual".

El cas posa en qüestió la manera com les grans tecnològiques comuniquen els resultats científics obtinguts amb IA: OpenAI va justificar la publicació invocant la Declaració de Leiden sobre difusió responsable de resultats, però després els va fer públics al seu propi blog en lloc de sotmetre'ls a una revista científica amb revisió per parells, en contradicció amb l'esperit d'aquesta mateixa declaració.

Els resultats matemàtics d'Astra encara no han passat cap revisió formal per parells i no hi ha un veredicte compartit sobre la gravetat del que va passar: mentre Miller hi veu mala conducta deliberada, Fournier-Facio i Thom ho atribueixen més aviat a un excés de màrqueting ("hi ha la gran màquina de relacions públiques que vol sonar tan impressionant com sigui possible").

Mateix tema

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.