Els Estats Units limiten des de fa anys la venda dels xips d'IA més potents a la Xina per frenar-ne els avenços militars. En plena polèmica per la relació del director d'Nvidia amb una presumpta espia, una revisió de documents mostra fins a quin punt aquest control té escletxes.
Reuters va examinar 26 registres de compra i documents corporatius xinesos del 2026 que mostren universitats i centres de recerca —alguns amb lligams estrets amb la indústria de defensa— comprant xips d'Nvidia restringits o llogant accés a capacitat de càlcul basada en aquests processadors a través de proveïdors locals. La Universitat Politècnica del Nord-oest, a Xi'an —a la llista negra nord-americana des del 2001—, va comprar el mes passat dos xips H200 per 874.700 iuans (uns 123.000 dòlars) a una empresa xinesa, no directament a Nvidia, i aquest any ha contractat accés llogat a H200 i altres processadors en cinc contractes.
El cas il·lustra com els controls d'exportació es poden esquivar a través d'intermediaris i del lloguer de càlcul. L'administració Trump va començar al gener a autoritzar cas per cas algunes exportacions d'H200 a la Xina, però això no aixeca el veto a les entitats de la llista negra. Al Congrés, demòcrates i republicans demanen controls més durs, inclosa l'obligació de rastrejar els xips.
La revisió no abraça tot el comerç ni en pot quantificar el volum total; només documenta casos concrets. Nvidia no va respondre sobre aquestes compres i defensa que continuar venent a la Xina preserva el lideratge tecnològic nord-americà; el Govern xinès no en va fer cap valoració.