Jensen Huang porta mesos insistint que la demanda de xips d'intel·ligència artificial no té sostre a curt termini, en un moment en què inversors i analistes comencen a preguntar-se si la despesa de centenars de milers de milions de dòlars en infraestructura de còmput pot arribar a excedir la demanda real del mercat.
En una entrevista exclusiva amb Bloomberg publicada aquest 27 de juliol, el conseller delegat de Nvidia ha afirmat que "la indústria dels semiconductors probablement haurà de ser deu vegades més gran que ara en la propera dècada" per atendre un món en què, en lloc de mil milions de persones utilitzant ordinadors, hi haurà "100.000 milions d'agents i milers de milions de robots" fent-ho també. Huang argumenta que el pas de la IA generativa a la IA agèntica -capaç de percebre, raonar, planificar i actuar- dispara la necessitat de còmput, ja que els models de raonament necessiten "cent, mil vegades més" tokens per tasca que un simple xatbot de resposta única. Com a resposta als qui alerten d'una possible bombolla de sobreinversió, Huang assegura que "no tenim prou de res": ni de memòria HBM ni LPDDR, ni de terreny, energia o mà d'obra de construcció per aixecar més centres de dades.
La notícia és rellevant perquè ve acompanyada d'aliances concretes que en reforcen la narrativa: Nvidia participa en un acord de més de 500.000 milions de dòlars amb SK Group per a fàbriques d'IA a Corea del Sud i ha invertit 1.000 milions de dòlars a la surcoreana Naver, en el context d'una indústria de memòria i xips que ja pateix escassetats reals de subministrament.
Huang mateix qualifica la seva previsió a deu anys de "la meva conjectura", no d'una certesa, i no hi ha manera de verificar-la de manera independent; el pronòstic arriba, a més, en un moment en què el mateix Huang ha reconegut públicament els dubtes creixents dels inversors sobre el retorn de la despesa massiva en infraestructura d'IA.