OpenAI ha depès fins ara sobretot de capacitat de còmput llogada a Microsoft, Amazon i Oracle per entrenar i executar els seus models, una dependència que la companyia busca reduir mentre es prepara per a una eventual sortida a borsa i mira de guanyar control directe sobre la seva pròpia infraestructura, tot i no comptar amb una qualificació creditícia de grau d'inversió que li faciliti finançar-la per si sola.
Segons ha revelat el Wall Street Journal i ha recollit Reuters aquest 26 de juliol, Nvidia estudia oferir garanties de finançament d'uns 250.000 milions de dòlars perquè OpenAI pugui llogar i construir un campus de centres de dades de 10 gigawatts al sud d'Ohio, a la localitat de Piketon, en uns terrenys d'una antiga planta d'enriquiment d'urani que ara desenvolupa SB Energy, la filial energètica de SoftBank. El projecte complet podria costar més de 500.000 milions de dòlars, amb una primera fase de 800 megawatts prevista per al 2028; per separat, Nvidia negocia finançar fins a 350.000 milions addicionals perquè OpenAI compri els seus xips, mentre el secretari de Comerç nord-americà, Howard Lutnick, participa en les decisions sobre qui hi pot accedir.
La notícia és rellevant perquè mostra fins a quin punt Nvidia s'ha convertit en avalador i finançador de facto de bona part de la cursa de la IA -no només en proveïdor de xips-, en un moment en què creix el debat sobre el "finançament circular" del sector, i perquè situa OpenAI un pas més a prop de controlar infraestructura pròpia en lloc de dependre exclusivament de tercers, en un projecte pel qual també haurien mostrat interès Microsoft, Google i Anthropic.
Reuters no ha pogut verificar de manera independent la informació del Wall Street Journal, i ni Nvidia, ni OpenAI ni el Departament de Comerç nord-americà han respost a les peticions de comentaris; es tracta, a més, de converses en curs i no d'un acord tancat, de manera que els termes finals -imports, calendari i abast- encara podrien variar.