Les equacions de Navier-Stokes descriuen com es mouen els fluids i figuren entre els set «problemes del mil·lenni» de l'Institut Clay de Matemàtiques, amb un premi d'un milió de dòlars. A principis de setembre, OpenAI va presentar una possible solució de 166 pàgines, que segons l'empresa havia trobat un model intern. La demostració busca un defecte de les equacions que provoca una «explosió», és a dir, una velocitat del fluid que es dispara fins a l'infinit, i està escrita en Lean, un llenguatge que comprova automàticament cada pas lògic.
L'empresa va fer servir un «eixam d'agents» d'unes 10.000 còpies del model, que van treballar unes 88 hores i van gastar uns 130.000 milions de tokens. Els primers relats, també els d'OpenAI, deien que la prova seguia el «programa espanyol» dels matemàtics Diego Córdoba i Luis Martínez-Zoroa. Ara, segons l'article de Scientific American, diversos grups d'especialistes han concluït que no és així. «Quan vas als detalls, és un enfocament diferent», diu Gonzalo Cao-Labora, de l'EPFL. Tristan Buckmaster, de la Universitat de Nova York, que amb Levent Alpöge, d'Anthropic, havia fet servir models de llenguatge per explorar aquell mateix camí, va objectar que la prova semblava aprofitar el seu treball.
OpenAI va dir a la revista que el seu model no podia haver vist les dades de Buckmaster, però la mateixa publicació adverteix que això no es pot comprovar, perquè els models són capses negres. Camillo De Lellis, de l'Institut d'Estudis Avançats, resumeix el punt mort: «Sincerament, no veig una resolució factual» de la disputa. L'article afegeix que la pròpia empresa no entén del tot la demostració que ha generat, i que la setmana passada va publicar unes 400 troballes més, més de les que els experts poden revisar.
I què falta saber? Que la prova sigui correcta no s'ha demostrat: Scientific American no parla de cap veredicte de l'Institut Clay, ni la peça ha passat una revisió per parells, i el fet que Lean validi cada pas lògic no diu res sobre si l'enunciat provat és el que es volia provar. De moment, el debat gira menys al voltant de si l'IA pot fer matemàtica nova que de qui n'ha de respondre i de com es revisa una producció que supera la capacitat humana de lectura.