Els models de predicció clínica s'usen cada cop més per donar suport a decisions de diagnòstic i de pronòstic. Perquè els altres investigadors en puguin comprovar la fiabilitat, cal poder reproduir-los, i això exigeix tenir el codi amb què es van construir. Una revisió publicada el 9 d'octubre a *Nature Medicine* ha mesurat fins a quin punt es fa.
Els autors van muntar una cadena de treball assistida per un model de llenguatge per cribrar els articles que citaven les guies TRIPOD o TRIPOD+AI, extreure'n els enllaços a repositoris i valorar els repositoris trobats segons 14 trets de reproductibilitat predefinits. De 3.967 articles, 482 (el 12,2%) incloïen una declaració sobre la compartició del codi.
La freqüència variava molt segons la revista i el país, i els repositoris analitzats eren molt heterogenis: no n'hi ha prou que el codi existeixi si falten la documentació, la llista de dependències o una estructura que es pugui executar. Els resultats han de servir per elaborar TRIPOD-Code, una guia d'informació nova sobre disponibilitat i reproductibilitat del codi.
La mostra és la dels articles que ja citen aquestes guies, i part del cribratge el va fer un model de llenguatge, de manera que els recomptes depenen de la seva precisió; el resum de l'article no en detalla l'error. Tampoc no es pot saber si els models amb codi públic són millors, només que són més fàcils de comprovar.