Els acceleradors d'IA són els xips i els sistemes dissenyats per fer els càlculs de les xarxes neuronals més de pressa i amb menys energia que un processador convencional. N'hi ha tants que triar-ne un és difícil. Això va portar el 2018 el Centre de Supercomputació del Laboratori Lincoln del MIT a fer-ne un cens, a petició dels patrocinadors governamentals del laboratori.
L'equip, dirigit per Albert Reuther, classifica els acceleradors segons si són un xip, una targeta o un sistema complet, i els compara amb dues mesures: la potència màxima de càlcul i el consum màxim d'energia. Tot el material és de fonts públiques: Reuther fa cerques diàries de premsa tècnica, comunicats d'empreses i presentacions del sector. El primer article en va estudiar 57; l'últim, més de 120. Els resultats surten en una sèrie de sis articles amb les dades obertes a GitHub. L'article de l'any 2022 va concloure que les millores venien sobretot de transistors més petits i densos i d'una precisió numèrica més baixa; el més recent analitza com canvia el comportament dels sistemes quan s'hi afegeixen més nuclis per processador i més paral·lelisme.
El valor del cens és que deixa veure la tendència d'un mercat que es mou depressa: segons Reuther, cada any se'n financen i s'anuncien entre cinc i deu startups, i en els mesos previs a la notícia sis empreses noves havien presentat el seu primer accelerador. El laboratori ja l'ha fet servir per triar les GPU dels propers sistemes que comprarà.
Hi ha límits clars. Les empreses sovint no publiquen les dades de rendiment i consum, i el cens es basa en valors màxims, que poden no reflectir el rendiment real. L'article no explica com es verifiquen les xifres que declaren els fabricants, ni indica en quina revista o congrés s'han publicat els sis treballs, de manera que no podem dir si han passat una revisió per parells.