Els detectors automàtics de crisis epilèptiques donen moltes falses alarmes, i els pacients no poden dir-los res. Un equip de la Facultat de Medicina Perelman i del Centre de Neuroenginyeria i Teràpia de la Universitat de Pennsilvània, amb Brian Litt com a darrer autor, ha provat una aplicació, BrainChat, que els deixa escriure al seu propi monitor. L'estudi, finançat pels NIH, s'ha publicat a *Nature Medicine*; aquí en resumim la informació que en dona la premsa especialitzada.
Van participar 13 adults ingressats a la unitat de monitoratge d'epilèpsia de l'hospital de la universitat durant uns dies. Des del mòbil podien preguntar per les crisis, el son o l'activitat cerebral, i un agent d'IA amb accés a l'electroencefalograma en directe responia; funcionava amb GPT-4o-mini, amb un accés privat, i cada missatge passava per un filtre de moderació i el revisava un membre de l'equip cada dia. Es van intercanviar 1.307 missatges, uns dos terços iniciats pel sistema, i l'agent va respondre bé 35 de 38 preguntes sobre dades. L'aplicació va enviar 58 alertes de crisi en temps real i els pacients en van descartar 22 com a falses; amb aquestes etiquetes es reentrenava el detector. Al final, la taxa mediana de falses alarmes va passar de 0,74 a 0,10 per hora i, en conjunt, van baixar un 80%; un segon mètode, amb revisió d'experts de 10 fragments dubtosos al dia, va arribar al 82,6%. Cinc dels 13 participants van demanar de seguir-la fent servir en rebre l'alta.
Per què importa: cap dels tres aparells que els Estats Units han aprovat per tractar l'epilèpsia pot compartir informació amb el pacient en temps real. Aquest és un primer pas per implicar-lo en l'ajust de la seva pròpia eina.
Els límits són grans. Durant l'estada només va funcionar el detector original, per seguretat; la reducció de falses alarmes és una repetició posterior de les dades gravades, no un resultat clínic. El detector reentrenat no va captar més crisis que l'original i en quedaven entre dues i quatre de falses al dia. Són només 13 pacients, en un hospital i amb la medicació reduïda per provocar crisis, probablement més interessats en la tecnologia que la mitjana, i només cinc van respondre l'enquesta final (83 sobre 100 d'usabilitat). Falta veure si serveix a casa; els autors preveuen estudis ambulatoris.