Les entitats de gestió de drets d'autor de tot el món porten mesos batallant als tribunals contra els generadors musicals d'intel·ligència artificial, una disputa que als Estats Units ja enfronta Suno i Udio amb les grans discogràfiques i que ara arriba amb força a Europa.
La 42a sala civil del Tribunal Regional de Munic I, presidida per la jutgessa Elke Schwager, ha dictaminat aquest 31 de juliol que els models Suno v3.5 i v4 contenien de manera «reproduïble» sis composicions musicals de l'entitat alemanya de gestió col·lectiva GEMA -entre elles Rasputin i Daddy Cool de Boney M. i Mambo No. 5 de Lou Bega- i que en van «extreure» versions com a resultat generat. La sentència conclou que «la memorització s'ha confirmat en comparar les peces musicals contingudes a les dades d'entrenament amb la seva reproducció als resultats», i obliga Suno a aturar la infracció, a revelar els seus ingressos per fer possible el càlcul d'una indemnització i a pagar-la un cop se'n determini l'import. Suno ha respost que discrepa de la resolució, que al seu parer «parteix d'una caracterització fonamentalment errònia» de com funciona la seva tecnologia, i que estudia «totes les opcions disponibles, inclòs un recurs».
La notícia és rellevant perquè és la primera gran sentència a Europa que declara un generador musical d'IA responsable de reproduir obres protegides presents a les seves dades d'entrenament, un precedent que altres entitats de gestió del continent podrien invocar contra Suno i altres eines similars just quan aquestes escalen la seva presència internacional.
La sentència no fixa encara l'import exacte de la indemnització, que dependrà de la informació que Suno ha de revelar, no queda clar si la companyia presentarà finalment el recurs que diu estar estudiant, i l'abast del cas es limita a les sis composicions examinades i a la jurisdicció alemanya.