Una ressonància magnètica fetal es construeix a partir de talls en dues dimensions. Si el fetus es mou durant la prova, els talls poden quedar a angles diferents, amb buits de cobertura i orientacions estranyes, i això pot portar a no veure o a interpretar malament una anomalia cerebral. A més, les proves llargues són incòmodes i algunes mares les deixen abans d'hora.
El MIT explica aquest dilluns un model d'aprenentatge profund, E(3)-Pose, que segueix la postura del cap del fetus mentre l'escàner treballa, de manera que la prova es pot ajustar al moviment. La novetat és que la simetria esquerra-dreta del cap no s'aprèn només a partir de les dades: està incorporada a l'arquitectura del model. L'equip el signen Ramya Muthukrishnan i Polina Golland, del MIT, amb investigadors de l'Escola de Medicina de Harvard, l'Hospital Infantil de Boston i l'institut francès Inria, i s'ha presentat a la Conferència Europea de Visió per Computador (ECCV) 2026; l'article es titula «Equivariant symmetry-aware head pose estimation for fetal MRI».
Si funciona al dia a dia, podria donar imatges més completes i proves més curtes i còmodes, que és el que n'espera una radiòloga implicada. En la fase de proves es van reclutar voluntàries embarassades.
Els límits són clars. La nota del MIT no dona resultats numèrics, com ara l'error o l'encert del model, de manera que les promeses de millora són expectatives i no mesures publicades en aquest text. El model s'ha entrenat sobretot amb fetus del tercer trimestre; els autors volen estendre'l als del segon trimestre i a edats més primerenques, que es mouen més i són més difícils d'escanejar, però encara no ho han fet. I portar-lo a l'escàner va ser difícil: l'equip explica que durant el desenvolupament la màquina es va penjar repetidament.