iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

CIÈNCIA · 4 MIN

Un mètode del MIT aconsegueix que la IA generativa compleixi sempre les normes físiques sense haver de reentrenar-la

L'algorisme HardFlow, del Laboratory for Information and Decision Systems del MIT, deixa que el model tingui llibertat mentre genera la solució i només n'imposa les restriccions de seguretat al resultat final: en proves de manipulació robòtica, navegació per laberints i edició d'imatges, va complir sempre les condicions i va trobar solucions millors que els mètodes existents.

Il·lustració editorial de Un mètode del MIT aconsegueix que la IA generativa compleixi sempre les normes físiques sense haver de reentrenar-la
Escolta:

Els models generatius (de difusió o de flux) s'usen cada cop més per planificar moviments de robots o controlar processos físics, però en aquests contextos una solució «aproximadament correcta» no serveix: una trajectòria que gairebé evita una col·lisió, per exemple, és una trajectòria que falla. Els mètodes actuals per imposar aquestes restriccions dures solen forçar-les a cada pas intermedi de la generació, cosa que limita la qualitat de la solució final.

Un equip del Laboratory for Information and Decision Systems (LIDS) del MIT, format per Zeyang Li (estudiant de doctorat en enginyeria mecànica i el LIDS, autor principal), Kaveh Alim (estudiant del Institute for Data, Systems, and Society i el LIDS) i Navid Azizan (professor associat d'enginyeria mecànica i investigador principal del LIDS, autor sènior), ha publicat HardFlow, un mètode que reformula el mostreig amb restriccions com un problema d'optimització de trajectòries basat en control òptim. En lloc d'obligar cada pas intermedi a complir la norma, dona llibertat al model durant tot el procés de generació i només aplica les restriccions dures al resultat final, mentre descompon l'optimització en subproblemes més petits per fer-la computacionalment viable. L'estudi, publicat el 14 de setembre a IEEE Transactions on Pattern Analysis and Machine Intelligence, el va provar en manipulació robòtica, navegació per laberints i edició d'imatges, i en tots els casos va obtenir «satisfacció perfecta de les restriccions» superant els mètodes de referència, per exemple trobant camins lliures de col·lisions més curts.

El que fa rellevant HardFlow és que és una tècnica de connectar i usar («plug-and-play») que s'aplica en el moment del desplegament, sense haver de reentrenar el model generatiu de base: en principi es pot afegir a models ja existents per fer-los servir en contextos de seguretat crítica —robòtica industrial, control de processos físics— on fins ara calia renunciar-hi o acceptar-ne un compliment només aproximat.

Les proves, tot i ser rigoroses, es limiten a tres dominis controlats (manipulació, laberints i imatge); el mètode encara no s'ha validat en desplegaments reals a fàbrica o carretera, i l'article no detalla com escala el cost computacional quan el conjunt de restriccions es torna molt més complex que en aquests experiments.

Mateix tema

CIÈNCIA · 5 MIN

Un test d'associació implícita aplicat a models de raonament revela que els costa menys pensar en estereotips que contradir-los

Messi H. J. Lee (Washington University in St. Louis) i Calvin K. Lai adapten el test psicològic d'associació implícita a quatre models de raonament i troben que gasten sistemàticament menys «esforç» —mesurat en fitxes de raonament— quan processen informació que confirma un estereotip que quan el contradiu; Claude 3.7 Sonnet és l'única excepció.

CIÈNCIA · 4 MIN

Físics austríacs connecten un microscopi electrònic a un ordinador quàntic per «veure» mostres biològiques amb molts menys electrons

Un equip de la Universitat Tècnica de Viena, la Universitat de Viena, la Universitat Johannes Kepler de Linz i la Universitat d'Innsbruck proposa acoblar el feix d'electrons d'un microscopi a un ordinador quàntic d'ions atrapats, entrellaçant-los per extreure'n més informació amb menys dosi de radiació, clau per estudiar proteïnes i altres mostres delicades.

CIÈNCIA · 5 MIN

Una IA que llegeix la forma tridimensional del genoma destapa un mecanisme amagat de l'Alzheimer en cèl·lules cerebrals

Un equip de la Universitat Carnegie Mellon, la Universitat de Pittsburgh i la Universitat de Washington fa servir Hicformer, un model d'aprenentatge profund que combina seqüència de DNA i mapes de contacte del genoma, per mostrar que l'organització tridimensional de l'ADN es desestructura en cèl·lules cerebrals afectades per l'Alzheimer, amb connexions més febles entre gens i els seus reguladors.

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.