Mistral AI, l'única gran empresa europea de models fundacionals, s'ha posicionat des dels seus inicis com l'alternativa «sobirana» als grans laboratoris nord-americans i xinesos. L'11 d'agost va anunciar tres iniciatives que aprofundeixen aquesta aposta, en un moment en què governs i empreses europeus busquen reduir la seva dependència tecnològica dels Estats Units.
La primera és Mistral Regional Endpoints, ja disponible amb caràcter general, que permet als clients triar si la inferència dels seus models s'executa a Europa o als Estats Units per complir requisits de residència de dades i normativa local. La segona és Mistral Priority Tier, en fase de proves, que ofereix nivells de servei garantits amb límits de taxa personalitzats per a càrregues de treball crítiques. La tercera és l'obertura de la plataforma a models de tercers: el primer és GLM-5.2, de la xinesa Z.ai, que s'executarà amb els mateixos controls regionals i garanties que els models propis de Mistral. A més, l'empresa impulsa una coalició d'«Unitats de Còmput Europeu» (ECU) amb compromisos plurianuals d'empreses com ASML, Capgemini, Amadeus, Caisse des Dépôts i CMA CGM per finançar fins a un gigawatt de capacitat de còmput europea de cara al 2030.
La rellevància de l'anunci és que trasllada el debat sobre la «sobirania d'IA» de la retòrica política als contractes: són empreses industrials i financeres europees de primer nivell, no només administracions, les que hi posen diners a llarg termini. El conseller delegat d'ASML, Christophe Fouquet, ho va resumir dient que «pocs esforços industrials importaran més per a la propera generació d'Europa que construir la capacitat de desenvolupar i executar IA amb les seves pròpies condicions».
L'anunci també exposa els límits de l'ambició europea: Mistral continua depenent de maquinari i, en bona part, de tècniques desenvolupades als Estats Units, i el seu gigawatt de capacitat previst per al 2030 és una fracció petita del que ja estan desplegant OpenAI, Google o Anthropic. El primer soci extern anunciat, a més, és un model xinès, cosa que matisa la idea d'una infraestructura purament «europea» d'extrem a extrem.