Els grans grups tecnològics porten mesos presentant assistents que prometen deixar de limitar-se a respondre preguntes per passar a executar tasques senceres pel compte de l'usuari —enviar correus, omplir formularis, comprar bitllets—, un salt que exigeix donar-los accés a comptes i mitjans de pagament reals i que, per això mateix, obre preguntes noves sobre confiança i seguretat.
Meta va presentar el 8 de setembre Muse, un agent d'IA personal que, segons l'empresa, «no es limita a respondre preguntes, sinó que fa la feina»: llegeix correus, reserva viatges, omple formularis, negocia en nom de l'usuari i manté plans a llarg termini fent suggeriments sense que ningú els hagi demanat, fins i tot després de tancar l'aplicació. L'eina es distribueix als Estats Units per a iOS, Android i la web, amb previsió d'arribar més endavant a les ulleres d'IA de l'empresa, en un nivell gratuït i dos plans de pagament; Meta assegura que Muse funciona dins la Muse Secure VM, una màquina virtual dedicada on conviuen l'agent i les dades de l'usuari, separada de la resta dels seus sistemes, i que un «agent sentinella» supervisa des de la mateixa màquina qualsevol acció que vulgui sortir-ne cap a internet, de manera que res del que fa Muse hi arriba sense la seva aprovació. L'empresa hi afegeix que Muse no té accés a contrasenyes ni a mitjans de pagament directament, que l'usuari decideix quines aplicacions hi connecta i amb quin grau d'accés, i que les converses no es comparteixen amb els sistemes de publicitat.
La notícia és rellevant perquè Meta hi juga una de les seves apostes de producte més ambicioses dels últims anys —un agent que actua de manera proactiva i continuada, no només quan se li pregunta—, en un moment en què tota la indústria intenta demostrar que els seus agents poden operar de manera autònoma sense convertir-se en un risc de seguretat o de privacitat per als usuaris que els hi donen accés a la vida quotidiana.
Meta mateixa presenta Muse com «un primer pas», reconeixent-hi límits actuals, i deixa clar que demanarà permís explícit per a accions sensibles com pagaments o l'enviament de correus; el llançament és, de moment, exclusiu dels Estats Units, i cap organisme independent no ha pogut auditar encara fins a quin punt la separació entre Muse i el «sentinella» resisteix intents reals d'enganyar-la, un dubte que ja han plantejat diversos analistes del sector arran d'incidents recents amb agents d'altres empreses que han aconseguit sortir dels seus entorns de prova.