Els centres de dades són el gran desemborsament de les tecnològiques que competeixen en IA. Meta va invertir uns 72.000 milions de dòlars en capital el 2025, gairebé tots en centres de dades i infraestructura, entre ells el campus d'Hyperion, a Louisiana, pensat per arribar a 5 gigawatts i a més de 50.000 milions d'inversió.
Segons The New York Times, la companyia ha comunicat a Hisenda dels Estats Units que aquestes instal·lacions són en essència experimentals i poden fracassar. Aquesta classificació té un efecte directe: la llei fiscal aprovada el 2025, la coneguda com a «One Big Beautiful Bill», va tornar a permetre deduir de seguida les despeses de recerca i desenvolupament, en lloc d'amortitzar-les durant cinc o quinze anys. El resultat és que l'impost federal de Meta va caure de 9.600 milions de dòlars el 2024 a 2.800 milions el 2025.
La informació arriba enmig de l'escrutini polític: la senadora Elizabeth Warren i altres legisladors van enviar cartes a Meta, Amazon, Alphabet i Microsoft els dies 27 i 28 de setembre per saber quines deduccions reclamen per la IA i quin lobby van fer abans que la llei s'aprovés. La Unió de Científics Preocupats ha alertat, a més, del risc que els costos d'actius que quedin sense ús acabin recaient sobre els clients de les elèctriques locals.
Cal tenir present que aquesta dada prové d'un mitjà que cita fonts, recollida aquí a través d'un tercer, i que la rebaixa fiscal no prova per si sola cap irregularitat: la norma permet aquestes deduccions i la discussió és si aplicar-la als centres de dades n'és una lectura raonable. Meta manté, a més, disputes obertes amb el fisc nord-americà per la seva estructura fiscal internacional.