iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

CIÈNCIA · 4 MIN

Els sistemes d'IA legal encara «al·lucinen» en gairebé la meitat de les respostes en els pitjors casos, segons un estudi

Investigadors avaluen vuit sistemes de recuperació augmentada per generació (RAG) aplicats al dret -el RGPD i el dret civil francès- i troben que les preguntes amb premisses falses disparen els errors, fins i tot en les eines més fiables.

Il·lustració editorial de Els sistemes d'IA legal encara «al·lucinen» en gairebé la meitat de les respostes en els pitjors casos, segons un estudi
Escolta:

Els sistemes de «recuperació augmentada per generació» (RAG, per les sigles en anglès) combinen un model de llenguatge amb una base documental pròpia -en aquest cas, textos legals- perquè les respostes se citin sobre fonts reals en lloc d'inventar-se-les. La promesa és reduir les al·lucinacions típiques dels xatbots genèrics, i per això despatxos d'advocats i departaments de compliment normatiu els adopten cada cop més de pressa. Fins ara, però, hi havia poca evidència rigorosa sobre com de fiables són realment quan s'apliquen a un terreny tan sensible als errors com el dret.

Souvick Das, Sallam Abualhaija i Domenico Bianculli han avaluat vuit sistemes RAG legals sobre dos corpus diferents -el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) en anglès i el dret civil francès- fent servir mètriques a nivell de cada afirmació concreta i a nivell de resposta completa, i provant diferents tipus de preguntes i de perfils d'usuari. Els resultats es van validar contra 142 preguntes redactades per experts legals. La conclusió principal: «les al·lucinacions continuen sent generalitzades, des de menys del 10% de les respostes en els sistemes amb millor rendiment fins a gairebé la meitat en el pitjor cas». Una troballa especialment rellevant és que les preguntes amb una premissa falsa -és a dir, que parteixen d'un supòsit legal incorrecte que el sistema hauria de detectar i rebutjar- disparen les taxes d'al·lucinació de manera notable, fins i tot en els sistemes que en general funcionen millor.

L'estudi és rellevant perquè aquestes eines ja s'estan desplegant en despatxos i empreses sense gaire supervisió independent de la seva precisió real: que fins i tot els millors sistemes fallin davant preguntes trampa -les que un client mal informat o de mala fe podria fer sense voler-ho- és un avís pràctic per a qui hi confia cegament a l'hora d'assessorar. La investigació distingeix, a més, entre el rendiment mitjà d'un sistema i el seu comportament en els casos més difícils, que és precisament on un error legal té més conseqüències.

Es tracta d'un preprint encara no revisat per parells, i l'avaluació es limita a dos ordenaments jurídics concrets -el comunitari i el francès-, de manera que les conclusions no es poden extrapolar automàticament a altres branques del dret o a altres països. El conjunt de 142 preguntes, tot i estar redactat per experts, és també relativament reduït per generalitzar sense matisos sobre el conjunt del mercat de sistemes RAG legals.

Mateix tema

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.