Saber a quina velocitat avança cada pas d'una reacció química és essencial per entendre-la i millorar-la, però mesurar-ho obliga a fer experiments de seguiment en el temps que molts laboratoris no fan. Un equip de la Universitat de Tòquio, amb Xinyi Xiao com a primera autora, proposa una via més barata, i l'ha publicada a la revista Advanced Science (DOI 10.1002/advs.77694).
El mètode es diu CYAN, de «Concentration-Dependent Yield Analysis». Combina aprenentatge automàtic amb equacions de velocitat i parteix d'un tipus de dades que els químics ja generen sempre: els rendiments que s'obtenen en provar diferents concentracions de reactius quan optimitzen una síntesi. A partir d'aquestes xifres, el sistema dedueix les constants de velocitat de les etapes de la reacció, sense experiments cinètics a part.
Els autors el van aplicar a una síntesi d'anells mediada per níquel i van observar que el metall no accelera tot el procés: alenteix una via competidora mentre afavoreix la desitjada. El responsable del grup, Hiroyuki Isobe, ho compara amb un riu: si un canal s'estreny, l'aigua passa més per l'altre. També van comprovar el mètode amb dades històriques, d'experiments de fa 176 anys, i en van obtenir constants que coincidien amb les mesures modernes.
Hi ha límits clars. Segons els autors, CYAN complementa els experiments cinètics tradicionals però no els substitueix quan cal gran precisió, i funciona millor si el químic ja pot plantejar una hipòtesi sobre el mecanisme de la reacció. És una eina per treure més informació de dades que ja existeixen, no una solució automàtica per a qualsevol síntesi.