iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

CIÈNCIA · 4 MIN

Dos estudis de la Universitat Koç fan servir la llum i un làser de fibra per classificar imatges amb una precisió de fins al 99%

Una xarxa neuronal fotònica passa del 68% al 98% de precisió en lesions de pell, i un làser de fibra obté entre el 85% i el 99% en quatre conjunts d'imatges.

Il·lustració generada amb IA: Dos estudis de la Universitat Koç fan servir la llum i un làser de fibra per classificar imatges amb una precisió de fins al 99%
Il·lustració generada amb IA
Escolta:Àudio en preparació.

Una part creixent de l'energia que gasta la IA se'n va en càlcul elèctric. Diversos grups investiguen si part d'aquest càlcul es pot fer amb llum, que no escalfa tant. El de l'ajudant de professor Uğur Teğin, del Departament d'Enginyeria Elèctrica i Electrònica de la Universitat Koç (Turquia), ha publicat dos treballs complementaris en revistes revisades de la família Nature.

Al primer, a *Communications Engineering* (DOI 10.1038/s44172-026-00762-w), una xarxa neuronal fotònica programable processa alhora els canals vermell, verd i blau de les imatges, en lloc de passar-les a grisos. Un dispositiu modela la llum, una càmera en registra el patró i el sistema aprèn de les mesures experimentals, de manera que compensa desalineacions i imperfeccions de fabricació. En una tasca de classificació de malalties de la pell, la precisió va passar del 68% amb els píxels en brut al 98% després del processament òptic.

Al segon, a *Communications Physics* (DOI 10.1038/s42005-026-02823-0), un làser de fibra multimode fa de processador físic: les imatges es codifiquen en la llum i la dinàmica de la cavitat del làser fa part del càlcul que normalment fa el programari. Amb un classificador senzill a la sortida, la precisió va anar del 85% al 99% en quatre conjunts d'imatges (residus reciclables, meteorologia i satèl·lit, retines i lesions cutànies), amb molts menys paràmetres entrenables que els models convencionals.

Els sistemes encara depenen d'electrònica, com càmeres i unitats de control, de manera que només una part del càlcul passa a la llum. La nota no dona mesures de consum ni d'eficiència energètica: l'estalvi és una projecció, no un resultat demostrat. Els autors apunten que dispositius ràpids de control de la llum i òptica integrada en un xip podrien traslladar-hi més feina, però queda per al futur.

Mateix tema

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.