Els forats negres supermassius al centre d'algunes galàxies actives expulsen dolls de plasma («jets») que viatgen a més del 98% de la velocitat de la llum, però observar-ne l'evolució és extremament difícil: la tècnica que en permet obtenir imatges amb prou resolució, la interferometria de base molt llarga (VLBI), produeix fotografies soltes i espaiades en el temps, no un vídeo continu, cosa que obliga els astrofísics a reconstruir el moviment a partir d'instantànies escasses, una mica com intentar entendre l'argument d'una pel·lícula a partir de només unes quantes fotografies.
Un equip liderat per Marianna Foschi i Brandon Zhao (Caltech, amb Foschi formada prèviament a l'Instituto de Astrofísica de Andalucía, IAA-CSIC) i Antonio Fuentes i José Luis Gómez (IAA-CSIC), amb col·laboradors del grup de Katherine Bouman a Caltech i de la Universitat de Toronto, ha publicat a Nature l'algorisme kine, un mètode de reconstrucció de vídeo basat en xarxes neuronals que processa totes les observacions d'una font variable alhora, en lloc de reconstruir cada imatge per separat, i n'aprofita les correlacions espai-temporals. Aplicat a 116 observacions del blazar 3C 345, preses per l'Very Long Baseline Array (VLBA) entre el 1995 i el 2022 dins del programa de seguiment MOJAVE, kine ha produït un vídeo continu de gairebé tres dècades amb aproximadament quatre vegades més resolució i més de cent vegades més rang dinàmic que els mètodes anteriors, i ha permès per primer cop obtenir un mapa complet de la velocitat i la direcció del plasma en diferents zones del doll.
El resultat més sorprenent és que les estructures brillants del doll es mouen a velocitats similars a les del plasma del seu voltant, cosa que qüestiona la interpretació clàssica d'aquestes estructures com a ones de xoc, i que les zones de màxima polarització no coincideixen amb les zones més brillants, un indici que hi ha una intensificació local de la pressió magnètica que fins ara no s'havia pogut observar directament. El vídeo revela també que l'estructura toroidal del camp magnètic es manté estable durant gairebé tres dècades, una dada que ajuda a triar entre els models teòrics que competeixen per explicar com funcionen aquests dolls.
És un resultat publicat i revisat per parells a una de les revistes científiques de més prestigi, però se centra, de moment, en una sola font, el blazar 3C 345, i caldrà aplicar-lo a altres dolls per saber si les conclusions són generalitzables. Els mateixos autors han publicat el codi en obert perquè altres grups puguin reproduir i ampliar l'anàlisi a altres fonts variables observades per interferometria.