iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

CIÈNCIA · 4 MIN

Un agent d'IA opera sol un microscopi de força atòmica i iguala els operadors experts en qualitat d'imatge i temps

El sistema AFM Pilot, desenvolupat a l'EPFL, connecta un model de llenguatge amb les funcions de l'instrument mitjançant el protocol obert MCP i redueix a zero les ordres incorrectes gràcies a una capa de supervisió, sense necessitat que la persona investigadora hi intervingui pas a pas.

Il·lustració editorial de Un agent d'IA opera sol un microscopi de força atòmica i iguala els operadors experts en qualitat d'imatge i temps
Escolta:

Operar un microscopi de força atòmica (AFM), un instrument que permet «tocar» i fotografiar superfícies a escala nanomètrica, requereix que una persona experta prengui contínuament petites decisions: traduir la intenció de l'experiment en ordres concretes, avaluar la qualitat de les dades que van arribant, ajustar els paràmetres d'imatge sobre la marxa i processar la imatge final. Fins ara, l'automatització d'aquest procés només cobria parts soltes del flux de treball, amb rutines fixes o models entrenats per a una sola tasca.

Un equip liderat per Zahra Ayar i Georg E. Fantner, de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), amb Marcos Penedo, Mahdi Mehdikhani, Nahid Hosseini i Prabhu Prasad Swain, ha presentat AFM Pilot, un sistema d'IA agèntica que connecta un model de llenguatge de propòsit general amb les funcions reals de l'instrument mitjançant el Model Context Protocol (MCP), el mateix estàndard obert que fan servir cada cop més eines d'IA per parlar amb programari extern. El sistema es divideix en tres agents especialitzats: un que tradueix la intenció experimental en ordres, un que avalua la qualitat de la imatge i n'adapta els paràmetres, i un que diagnostica artefactes i fa el postprocessament final. Els autors destaquen que és «la capa d'execució supervisada, i no la capacitat del model per si sola» el que redueix a zero les ordres incorrectes executades, i que AFM Pilot «iguala els operadors experts en qualitat d'imatge, nombre d'iteracions i temps d'ajust, sense diferència significativa».

El valor de l'estudi és que demostra un disseny concret perquè un agent d'IA operi maquinari científic delicat i car sense supervisió pas a pas, mantenint alhora el control humà sobre l'objectiu de l'experiment i evitant que el sistema executi una ordre perillosa per al mateix instrument o la mostra, un dels grans obstacles pràctics per automatitzar la feina de laboratori més enllà de tasques molt acotades.

Es tracta d'un preprint penjat aquesta setmana a arXiv, encara no revisat per parells, centrat en un únic tipus d'instrument i en un conjunt de tasques d'imatge relativament estàndards; els mateixos autors no aborden si el disseny es pot traslladar directament a altres instruments científics amb fluxos de treball més complexos o menys estandarditzats que el d'un AFM.

Mateix tema

CIÈNCIA · 5 MIN

Un estudi de la Universitat de Birmingham posa 2.099 «agents» d'IA i 251 persones a jugar als mateixos jocs econòmics per mesurar si saben llegir les intencions dels altres

La recerca, encara en preprint, compara quatre famílies de models de llenguatge amb participants humans en jocs de decisió estratègica i troba senyals clars de mentalització (inferir creences i intencions alienes) que varien molt segons el fabricant i la mida del model, amb GPT-5 superant els humans en alguns escenaris.

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.