Hi ha qui dorm a l'hora del seu rellotge intern només els caps de setmana i la resta de dies s'ha de llevar quan no toca. En diuen «jet lag social»: la diferència entre l'horari de son de feina i el de lleure. Un estudi publicat a la revista revisada per parells *Computers in Human Behavior* li troba un efecte curiós sobre la manera de triar qui ens avalua.
El treball, de Xiaoyu Zhou i col·laboradors («Too tired to be judged by humans: Social jetlag increases preference for AI through social anxiety», DOI 10.1016/j.chb.2026.109082), consta de quatre experiments en línia. En el primer, els participants havien d'imaginar que feien un perfil de cites i triaven si un humà o una IA en valorava l'atractiu; el desfasament de son es provocava programant la tasca a una hora que xocava amb el seu ritme natural. Entre els afectats, el 73% va triar la IA, davant del 58,8% dels qui no el tenien. Resultats semblants van sortir amb una entrevista de feina imaginada i amb una valoració de perfil sense descriure l'avaluador. En l'últim, una aplicació d'estilisme va tenir menys atractiu entre els cansats quan es presentava com a subjectiva i amb biaixos.
Segons els autors, el que ho explica és l'ansietat social, en concret la por de l'avaluació negativa d'altres persones, i no tant l'estalvi de temps ni el desig d'evitar el contacte. L'efecte depèn de la idea que la IA és objectiva: si se la presenta com a subjectiva, desapareix.
Cal moderar la conclusió. Segons la nota de Tech Xplore, que no en dona les mides de mostra, la força de l'efecte ni les limitacions dels autors, els dos primers experiments es basen en situacions imaginades i no en decisions reals, i el tercer només mesura el jet lag, sense provocar-lo, de manera que la relació és correlacional. Per jutjar-ne el pes cal llegir l'article original.