Paul Erdős, un dels matemàtics més prolífics del segle XX, va escriure més d'un miler d'articles i hi va escampar centenars de conjectures sobre teoria de nombres, combinatòria i teoria de grafs, moltes amb un petit premi en efectiu per a qui les resolgués. El 2023, el matemàtic Thomas Bloom, de la Universitat de Manchester, va crear erdosproblems.com per catalogar-les totes en un sol lloc; un any més tard hi va afegir la possibilitat de comentar-hi, i des de la tardor del 2025 l'activitat a la pàgina s'ha disparat.
Segons recull Quanta Magazine, el catàleg ja té 565 problemes resolts i 652 encara oberts. El maig, OpenAI va fer pública la refutació del «problema de la distància unitat», una conjectura del 1946, i l'1 d'agost el seu nou model Astra va aportar deu avenços matemàtics més, entre ells tres problemes d'Erdős resolts. Google DeepMind hi ha contribuït amb dos equips diferents: un ha resolt quatre problemes i ha retrobat solucions oblidades a nou més, i un agent autònom n'ha resolt nou de 353 de manera independent, a un cost d'unes poques centes de dòlars per problema. Fins i tot usuaris sense formació matemàtica professional, com l'estudiant de Cambridge Kevin Barreto o el treballador d'atenció al client Wouter van Doorn, han fet servir eines com GPT-5.2 Pro o el verificador de proves Aristotle per resoldre problemes del catàleg, com el número 728.
La notícia és rellevant perquè mostra un canvi de ritme real en un terreny —la investigació matemàtica pura— que fins fa poc es considerava dels més resistents a l'automatització. Matemàtics de referència com Noga Alon, de la Universitat de Princeton, reconeixen que la IA «està canviant dramàticament la manera com es fa la recerca matemàtica», i el mateix Alon ha deixat de dedicar-s'hi ell mateix perquè, diu, «ja no té sentit»; Terence Tao i el medallista Fields Jacob Tsimerman han acabat fitxant per OpenAI.
El mateix Bloom hi posa un avís important: circulen per la comunitat proves generades per IA de cent o dues-centes pàgines que ningú no ha llegit sencer, i «un problema gros és que molta gent que fa servir la IA no són matemàtics», de manera que la verificació humana rigorosa no sempre arriba a temps. També hi ha hagut falsos triomfs, com un primer problema que Barreto va donar per resolt i que en realitat ja havia despatxat el mateix Erdős el 1977, un recordatori que la velocitat de la IA no substitueix encara la comprovació acurada.