Qui compra un tensiòmetre per prendre's la pressió a casa hauria de triar un model validat, és a dir, comprovat contra mesuraments clínics. L'Associació Americana del Cor (AHA) ho recomana a la guia del 2025 i remet a la base de dades validatebp.org. Una pregunta natural és si n'hi ha prou de demanar-ho a un assistent d'IA, i un grup liderat per la doctora Anna Soriano, residenta de medicina interna de la Universitat de Montreal, ha provat de respondre-la.
Van posar a prova quatre eines (Google Gemini, Microsoft Copilot, ChatGPT i Perplexity) amb 324 tensiòmetres domèstics: 145 de validats i 179 de no validats, extrets de tres registres oficials, d'una llista d'aparells coneguts per no ser fiables i dels més venuts a Amazon al Canadà, Austràlia i els Estats Units. Cada aparell es preguntava de tres maneres. Gemini va ser el més precís, entre el 86% i el 91%; les altres tres van oscil·lar entre el 63% i el 83%. Totes van fallar més amb els aparells validats que amb els que no ho eren, i en tornar a fer la pregunta sovint canviaven la resposta.
Soriano ho resumeix així: la majoria de les eines van encertar només una mica més que si haguessin tirat una moneda a cada pregunta. Per a un lector corrent, la conclusió pràctica és que, per saber si un tensiòmetre és fiable, convé consultar directament un registre de validació i no fiar-se d'una resposta única d'un xatbot.
Cal tenir present que és una prepublicació en forma de resum de congrés, presentat a les sessions científiques d'hipertensió de l'AHA, que no ha estat revisada per parells i que l'AHA considera preliminar fins que no se'n publiqui l'article complet; el resum sortirà al suplement de la revista «Hypertension» el 17 de novembre. Les proves es van fer entre l'abril i el maig del 2026 amb eines que canvien sovint, i els autors no han pogut determinar per què fallen amb els aparells validats.