Cada cop més persones pregunten a un xatbot per un símptoma, un fàrmac o una preocupació de salut. Una de les qüestions que ha de respondre la recerca és quin tipus de persona ho fa, i si fer-ho es relaciona amb el seu benestar emocional.
Un equip de la Facultat d'Educació de la Universitat de Florida, dirigit per Yusen Zhai, ha analitzat dades d'enquestes a gairebé 100.000 joves adults recollides els anys 2023 i 2024. L'estudi, publicat a Journal of Counseling & Development (DOI 10.1002/jcad.70064), troba que entre els qui feien servir IA generativa per a qüestions de salut, un 52% donava positiu al cribratge d'ansietat, davant del 43% dels qui no ho feien; en depressió, el 47% davant del 38%. Això equival a unes probabilitats un 52% i un 46% més altes, respectivament.
Els autors no en treuen cap conclusió causal i ho diuen expressament: l'estudi mostra una associació i no demostra que fer servir IA provoqui ansietat o depressió. Poden estar passant coses diferents: que les persones més ansioses busquin respostes a la IA, o que consultar-la una vegada i una altra reforci la inquietud.
Les dades són d'una etapa inicial de l'ús de la IA generativa i provenen d'enquestes, no d'un seguiment al llarg del temps; el cribratge positiu tampoc no és un diagnòstic clínic. Serveix, doncs, per plantejar la pregunta i no per respondre-la, i demana estudis que segueixin les mateixes persones durant mesos.