El matemàtic hongarès Paul Erdős va deixar en morir, el 1996, centenars de problemes oberts dispersos en articles, cartes i notes. El 2023, el matemàtic Thomas Bloom, de la Universitat de Manchester, en va reunir prop d'un miler en un sol lloc, erdosproblems.com, i hi va afegir un any més tard un sistema de comentaris que ha permès a la comunitat matemàtica col·laborar-hi obertament. Aquest catàleg s'ha convertit, sense buscar-ho, en un banc de proves excepcional per mesurar fins on arriba la IA en matemàtiques.
Segons explica Quanta Magazine, els resultats s'han anat acumulant els últims mesos. El 20 de maig, un model d'OpenAI va resoldre la conjectura de la distància unitat de 1946 trobant-ne un contraexemple amb tècniques sofisticades de teoria algebraica de nombres, un resultat que el medallista Fields Tim Gowers va qualificar de digne de publicació si l'hagués escrit una persona. L'1 d'agost, el model Astra d'OpenAI en va resoldre tres més. Equips de Google DeepMind, fent servir Gemini, n'havien resolt quatre el gener i nou més el maig, alguns d'ells problemes que ja s'havien resolt temps enrere però que s'havien perdut de vista. També hi ha col·laboracions directes entre persones i IA: els investigadors joves Kevin Barreto i Liam Price, fent servir GPT-5.2 Pro i l'eina de verificació lògica Aristotle, van coautoritzar amb el mateix Terence Tao la resolució del problema 1196; i Wouter van Doorn, sense formació matemàtica formal, ha treballat amb Tao en el problema 1102 fent servir la IA per digerir i simplificar idees matemàtiques complexes. A la data de l'article, 565 dels prop de mil problemes catalogats ja es consideraven resolts, per 652 encara oberts.
El fenomen és rellevant perquè, segons matemàtics com Noga Alon, de la Universitat de Princeton, «està canviant dràsticament la manera com es fa la recerca matemàtica»; el mateix Alon ha deixat de perseguir problemes d'Erdős «des que la IA els comença a resoldre, ja no té sentit». El cas del medallista Fields Jacob Tsimerman, que ha deixat l'acadèmia per treballar a OpenAI, il·lustra fins a quin punt els laboratoris d'IA atrauen ja talent matemàtic de primer nivell.
Tanmateix, l'article també recull avisos importants: bona part dels primers resultats atribuïts a la IA han resultat ser duplicats de solucions ja publicades i oblidades, i Bloom mateix alerta que el problema real és que persones sense formació matemàtica facin servir la IA per generar demostracions de cent o dues-centes pàgines que «cap humà no ha llegit» abans de reclamar-ne l'autoria. La verificació segueix depenent de matemàtics humans, i els èxits s'han concentrat sobretot en teoria de nombres, combinatòria i teoria de grafs, mentre que altres branques de les matemàtiques es resisteixen més a aquest tipus d'ajuda.