El greix marró és un teixit que crema energia per fer calor, i durant anys s'ha estudiat sobretot en nens i en persones sotmeses a fred. Un article publicat a Nature, «Artificial intelligence-enabled clinical phenotyping of human brown fat», n'analitza ara l'efecte en la salut a gran escala, amb un sistema d'IA que mesura aquest teixit en escàners mèdics.
El treball és retrospectiu: reuneix els escàners PET-TC amb glucosa marcada de 101.243 adults fets entre el juny del 2009 i el juliol del 2024 en un centre oncològic, sense estimular-los prèviament amb fred. El sistema d'IA va quantificar, de manera semiautomàtica, l'activitat del greix marró en 8.709 pacients que en tenien, repartida en sis zones del cos, i els va comparar amb pacients sense greix marró de la mateixa edat, sexe, índex de massa corporal i temperatura exterior. Els que en tenien mostren un 58% menys de probabilitat de diabetis tipus 2 i un 47% menys de cardiopatia isquèmica crònica, i també menys hipertensió, depressió i ansietat, a més de glucosa, hemoglobina glicada i triglicèrids més baixos. El greix de l'aixella és el que s'associa de manera més favorable amb els resultats cardiometabòlics.
Els autors van fer un pas més. En veure que els pacients que prenien antagonistes dels receptors d'angiotensina tenien més probabilitat de ser positius, van provar el losartan: en adipòcits marrons en cultiu va activar la proteïna UCP1 i va augmentar el consum d'oxigen, i en ratolins va fer créixer la despesa d'energia sense que perdessin pes. L'efecte passa per la via PPARγ i no pel receptor habitual del fàrmac.
L'estudi mostra associacions, no causes: no pot establir que el greix marró previngui malalties. La mostra és d'un centre oncològic, la captació de glucosa és una mesura indirecta de la producció de calor i el losartan no s'ha provat per a aquest fi en persones, de manera que ningú no hauria de prendre'l amb aquest objectiu. Són resultats per orientar assaigs clínics futurs.