iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

CIÈNCIA · 4 MIN

Dos equips de matemàtics resolen amb la mateixa IA el mateix problema de criptografia quàntica amb només tres hores de diferència, sense saber-ho l'un de l'altre

Investigadors del MIT, la UC Santa Barbara i la UCLA van sentir el mateix problema obert sobre «xifratge inclonable» en una xerrada del Simons Institute de Berkeley i, treballant per separat amb GPT-5.6 Sol Ultra, van penjar demostracions gairebé idèntiques amb poques hores de diferència.

Il·lustració editorial de Dos equips de matemàtics resolen amb la mateixa IA el mateix problema de criptografia quàntica amb només tres hores de diferència, sense saber-ho l'un de l'altre
Escolta:

Cada cop és més habitual que matemàtics i investigadors facin servir models d'intel·ligència artificial com a eina de treball diària per explorar problemes oberts, però un cas recent il·lustra fins a quin punt això pot canviar la mateixa naturalesa de la recerca acadèmica. El doctorand del MIT Seyoon Ragavan i els investigadors Prabhanjan Ananth (UC Santa Barbara) i Amit Sahai (UCLA), juntament amb el doctorand Yao-Ting Lin, van sentir el mateix problema obert de criptografia quàntica en una xerrada al Simons Institute de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, a principis de mes.

Els dos equips van decidir, de manera independent, intentar resoldre'l amb l'ajuda de GPT-5.6 Sol Ultra, el model més recent d'OpenAI, i cadascun pel seu compte hi va arribar a una construcció pràcticament equivalent per al que es coneix com a «xifratge inclonable», una tècnica de criptografia quàntica que aprofita el fet que un estat quàntic desconegut no es pot duplicar de manera perfecta per crear missatges xifrats que no es puguin dividir en dues còpies utilitzables. Ananth i Sahai van penjar el seu esborrany a les 10:35 del matí, hora del Pacífic; Ragavan va penjar el seu tres hores i divuit minuts després. Va ser Lin qui es va adonar de la coincidència abans que cap dels dos textos es fes públic. «Ara la mentalitat general és: si algú esmenta un problema obert, el primer que es fa és mirar si GPT el resol», ha declarat Ananth. Ragavan ho ha resumit encara més directament: «La manera com faig recerca ara no té res a veure amb com la feia fa dos mesos».

La notícia és rellevant perquè mostra un fenomen nou per a la comunitat investigadora: quan un mateix problema es planteja en públic i diversos grups tenen accés a la mateixa eina prou potent per resoldre'l, la coincidència de resultats deixa de ser una raresa estadística per convertir-se en una possibilitat real, amb totes les preguntes que això obre sobre què compta com a descobriment independent i a qui correspon el mèrit acadèmic d'una troballa.

Cap dels dos textos ha passat encara per revisió per parells, de manera que la seva validesa formal resta pendent de confirmació per la comunitat matemàtica. El cas, a més, es limita a un subcamp molt especialitzat de la criptografia quàntica, i no hi ha manera de saber si en aquest mateix moment altres equips arreu del món estan fent servir eines similars per atacar en paral·lel els mateixos problemes oberts sense ser-ne conscients.

Mateix tema

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.