iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

CIÈNCIA · 4 MIN

Un estudi demostra que les eines per «llegir la ment» d'una IA es poden enganyar amb canvis mínims en la pregunta

Investigadors de la Universitat Tècnica de Munic mostren que les xarxes interpretables que s'usen per entendre models de llenguatge poden canviar la seva «explicació» amb pertorbacions gairebé imperceptibles, i proposen el primer mètode per certificar-ne matemàticament la fiabilitat.

Il·lustració editorial de Un estudi demostra que les eines per «llegir la ment» d'una IA es poden enganyar amb canvis mínims en la pregunta
Escolta:

La interpretabilitat mecanicista és avui l'enfocament dominant per intentar entendre per dins els grans models de llenguatge, que funcionen com a «caixes negres» difícils d'auditar. Una tècnica habitual consisteix a entrenar xarxes de reemplaçament interpretables (IRN, per les sigles en anglès) que exposen, capa per capa, quines neurones «s'activen» davant de cada concepte. Tobias Ladner i Matthias Althoff, de la Universitat Tècnica de Munic, publiquen a arXiv un estudi que posa en qüestió la fiabilitat d'aquest mètode tal com s'usa habitualment.

Els autors mostren que pertorbacions mínimes i semànticament irrellevants en el text d'entrada poden fer que canviïn les neurones que una IRN identifica com a «dominants» —i, per tant, la interpretació que un humà en treu— en cinc famílies de models oberts diferents: GPT-2 small, Gemma 2 2B, Gemma 3 1B, Llama 3.2 1B i R1-Distill-Qwen 1.5B. És a dir, l'«explicació» que dona l'eina pot no ser fidel al que realment fa el model, sinó un artefacte fràgil que es trenca amb qualsevol variació de l'entrada.

Per corregir-ho, el treball proposa el primer marc de verificació formal per mesurar aquesta fidelitat: mitjançant anàlisi d'accessibilitat matemàtica, els autors certifiquen un límit superior fiable de l'error d'interpretació fins i tot en escenaris adversaris, i demostren que entrenar les IRN tenint en compte aquesta verificació estreny molt aquest marge, oferint una interpretació a nivell de característica en què un auditor de seguretat sí que es pot refiar. Els autors en diuen la primera garantia formal d'aquest tipus per a la interpretabilitat mecanicista de grans models de llenguatge.

L'estudi és encara un preprint, pendent de revisió per parells, i les proves es limiten a models relativament petits (d'1.500 a 2.000 milions de paràmetres com a màxim): els autors no demostren que els resultats es mantinguin igual en els models de frontera molt més grans que fan servir OpenAI, Anthropic o Google, on precisament més falta fa poder confiar en les eines d'interpretabilitat per motius de seguretat.

Mateix tema

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.