Els melòmans reconeixen sovint un pianista de jazz per l'oïda, sense necessitat de veure'n el nom: un acord concret, una manera de retardar el ritme, un èmfasi en segons determinats. Fins ara, però, ningú havia mesurat de manera sistemàtica què fa que aquesta «empremta» sigui reconeixible, ni quina part de l'estil hi pesa més.
Un equip de la Universitat de Cambridge, format per Huw Cheston, Reuben Bance i Peter M. C. Harrison, ha publicat el 17 d'agost a Nature Machine Intelligence un estudi que entrena models d'aprenentatge supervisat amb 84 hores d'enregistraments —1.629 interpretacions— de 20 pianistes de jazz reconeguts, entre els quals Bill Evans, Oscar Peterson, Thelonious Monk, Chick Corea, Keith Jarrett, McCoy Tyner i Ahmad Jamal. Els enregistraments es van convertir a format «piano roll» MIDI, una representació digital que registra el moment i l'altura exacta de cada nota. El model amb més precisió va identificar el pianista correcte en el 94,4% dels casos; una versió més interpretable, que separa la melodia, l'harmonia, el ritme i la dinàmica, va arribar al 91,3%, amb l'harmonia com el component més determinant, seguit del ritme i la melodia, i la dinàmica com el menys distintiu.
Més enllà de la curiositat musical, el mètode obre una via per estudiar de manera quantitativa l'atribució d'autoria artística, la conservació del patrimoni musical i l'ensenyament del jazz, en un moment en què la IA generativa fa cada cop més difícil distingir qui ha creat què. Els autors han publicat en obert els models i una aplicació web perquè qualsevol pugui explorar els resultats, i ja treballen a ampliar el mètode a altres gèneres, instruments i músics avui poc representats als arxius.
El format MIDI utilitzat no capta qualitats tímbriques com el vibrato o les inflexions de to, que també formen part de l'estil d'un intèrpret, i les quatre dimensions analitzades —melodia, harmonia, ritme, dinàmica— se superposen entre elles més del que el model pot separar del tot. És, a més, un estudi centrat en el piano i en un cànon de vint noms ja consagrats, no una eina validada per detectar estil en gèneres o instruments diferents.