Aquesta setmana han arribat al mercat dos assistents personals pensats per al gran públic: Muse, de Meta, i els «dots», d'OpenAI. Sembla que els productes de consum de la IA agafen embranzida, però l'article de Russell Brandom a TechCrunch posa el dubte on toca: no en la capacitat dels models, sinó en el negoci.
La dada de partida és que, el maig de 2026, només un 2,2% dels consumidors pagava per algun servei d'IA, amb una despesa mitjana de 31 dòlars al mes. Segons TechCrunch, que cita un informe d'Andreessen Horowitz que al seu torn es basa en dades de PNC, si la IA arribés al nivell de saturació de Netflix, amb 325 milions de subscriptors i uns 34 dòlars per client, els ingressos serien d'uns 11.000 milions de dòlars l'any, menys d'un terç dels costos d'explotació d'OpenAI, segons xifres del Financial Times que l'article reprodueix.
La conclusió de l'autor és que el problema és de costos més que d'ingressos: la IA és una tecnologia molt cara de fer funcionar, a diferència de les xarxes socials o del núvol lleuger, i el pagament per part dels usuaris no ha pujat al ritme que milloren els models. Per això els grans laboratoris es giren cap a les empreses: segons l'article, les contractacions empresarials d'OpenAI s'han duplicat des del juliol i l'empresa s'acosta als 70.000 milions de dòlars d'ingressos anualitzats. Meta, en canvi, compta amb la publicitat per rendibilitzar Muse.
Les xifres tenen límits que l'article mateix reconeix: Bank of America situa l'adopció de pagament als Estats Units en un 3%, una mica més alta, i una enquesta de Menlo diu que un quart dels adults fa servir IA cada dia. Que molts la facin servir no vol dir que molts la paguin, i l'escenari de Netflix és un càlcul il·lustratiu, no una previsió.